Caldetes
El Temps
Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.
Narcís Comadira
És que si al cor no hi ha maregassa, no sé on més pot ser!
ResponEliminaBen cert. El cor que batega constantment, no ha de ser sensible als vents?
Eliminasempre sempre
ResponEliminaJosep Maria de Segarra ho expressa en boca de Caterina al Cafè de la Marina d'aquesta manera: "(...) si el teu cor se m'acostava i ara és a prop del meu, més que alegria i més que tot és aquest foc que sento i és aquest respirar, però respon-me: això que fas amb mi, aquestes paraules, t'han sortit de la sang? (...)"
EliminaDe tan en tant potser al cor li anirà bé una mica de mar en calma, per no fatigar-se amb tanta maregassa...
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Quanta raó tens! I quin delit, quan arriba la calma!
EliminaMolt bon vespre, M. Roser.
El cor, com el mar. Bategant i canviant.
ResponEliminaSempre latent a les onades de l'esdevenidor.
EliminaEl moviment de l'aigua, les marees... és com un misteri, com màgia.. Com és que l'aigua no s'està quieta? :-)
ResponEliminaUna foto preciosa!!
Perquè l'aigua, la sorra, les pedres... tenen vida i moviment. Fins i tot nosaltres que creiem que estem estàtics damunt la Terra en realitat girem a gran velocitat amb ella.
EliminaGràcies, Assumpta.
Sort que el cor ja hi està avesat, i amb una ullada de sol ja fa festa...
ResponEliminaEsplèndida foto, Cònsol!
Les grans tormentes del cor es poden esvair amb un somriure. Difícil i fàcil alhora.
ResponEliminaLa foto és impressionant i la metàfora boníssima.
ResponEliminaPoques vegades el cor està en calma, sempre esclau del vent, de les marees.
Moltes gràcies, Glòria.
EliminaHo sintetitzes molt bé, som sensibles als petits i als grans canvis.
Mai no ens l'acabem de treure de sobre, la maregassa.... Preciós aquestvpoema que t'scompanya tan bé l'onada, trasbalsadora i bella, amb la seva llum.
ResponEliminaAquesta maregassa que a voltes ens dóna energia per fer grans conquestes i d'altres ens fatiga i ens deixa exhausts. Que no deixem perdre la seva llum.
EliminaLa Mediterrània a la tardor i l'hivern, és preciosa.
ResponEliminaSí, encara pots sentir-te sol davant la immensitat i la força de l'aigua i el vent.
EliminaEl cor té maregassa i tramuntana!
ResponEliminaLes tramuntanes, cors desbocats i empesos cap endavant amb fúria.
Elimina