10 de maig del 2014

Camí verd intens

                                                                                                                                        Camí a Argençola.

Hi ha llocs on les estacions es perceben d'una manera nítida, on el paisatge muda la paleta de colors a cada estació de l'any. A la Segarra la primavera és d'un color verd intens, un color que indefectiblement transmutarà al groc i colors terrosos de l'estiu.

Josep Pla, un 7 de maig dins El quadern gris, descriu aquest fenomen que observa en el seu Empordà nadiu d'una manera magistral:

La pluja ha refrescat el verd de les pinedes i de les userdes. Tot és brillant, brunyit. El blat està en el moment del pas del verd a l'escuma blanca i rossa de la maduresa. Els pujols laterals del paisatge - paral·lels a la mar- fan una ondulació llarga, d'una lluminosa suavitat, d'una elegància viva: semblen un nu palpitant adormit. Els colors són forts i enllustrats i els perfils tenen una incisió profunda, un séc precís. 

18 comentaris:

  1. Quin goig el verd! Quin goig la caminada en colla! ;) m'agrada molt veure el pas de les estacions...

    ResponElimina
  2. Tu els saps pintar molt bé amb la teva paleta de colors.
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
  3. És cert, cada estació té el seu color segons la latitud del lloc. D'altra banda, sempre m'ha agradat la llum després d'una tempesta, quan la claror es filtra entre els núvols esfilagarsant-se.

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada sentir l'olor de la terra després d'una tempesta. I la llum, que sorgeix de nou amb una brillantor més fresca.
      Bona tarda de diumenge, Jordi.

      Elimina
  4. Ai, la primavera, no s'hauria d'acabar mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les estacions són necessàries. Quin goig descobrir cada any la primavera! Meravella de les meravelles!

      Elimina
  5. Realment, La Segarra, és una de les comarques on més es veu el pas de les estacions...Jo en sóc una enamorada, potser perquè anys enrere hi vaig viure un temps i era la nena més feliç del món. M'agrada aquesta narrativa amb què descriu tan bé els paisatges, en Pla...
    Bon diumenge, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa poc he estat a la Segarra i per mi ha estat un descobriment que em va captivar.
      Pla és un autor que més t'agrada quan més el llegeixes. Té una estranya lucidesa.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  6. Les paraules de Josep Pla són una fotografia literària.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament es podria llegir a Pla com aquell qui va contemplant les pàgines d'un àlbum i es deté en cadascuna de les seves imatges.

      Elimina
  7. Doncs a mi no m'agrada gaire en Josep Pla, tot i que aquest fragment està molt bé. Igual que la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no t'agrada millor deixar-lo, sempre hi haurà temps per redescobrir-lo més endavant.

      Elimina
  8. La fotografia encomana les ganes de passejar per aquest lloc de colors tan vius.
    Les paraules molt ben triades, tot i que en Pla no és sant de la meva devoció reconec que és un mestre en les descripcions dels paisatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Segarra té un paisatge encisador i poc conegut.
      Pla fa unes descripcions exquisides de paisatges i de personatges.

      Elimina
  9. Ja en el començament d'estiu contemplo la primavera que has descrit. Estic amb tu. Totes les estacions són importants, totes fan i·lusió.

    ResponElimina
  10. Gràcies,Xavier.

    El temps ens va canviant, calladament, inexorable.

    ResponElimina
  11. Cada estació té el seu encant, totes també mostren el desencís. Saber escollir el millor de cadascuna i quedar-nos amb això, les seves llums i ombres, els seus colors, les seves aromes ...

    Aferradetes, nina! :)

    ResponElimina
  12. Saber gaudir cada instant sense recança.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina