Passaria hores asseguda mirant les herbes del marge. Deixaria vagar la mirada i seguiria el vaivé de cada bri mogut pel vent. Vindrien records que farien un suau tremolor i s'enfilarien de nou pels camins de l'aire.
Deu-me una mata d'herba
i amb una mica de vent
escabellaré el cel.
Xavier Pujol
Les herbes contra el cel, la millor vista possible.
ResponEliminaEl fons blau talment un decorat per ressaltar tot allò que passa davant seu.
EliminaI així passaries les hores en una pau interior admirable.
ResponEliminaCrec que la pau interior es troba en la contemplació de les coses més senzilles. Es necessita ben poca cosa.
EliminaAra ja fa uns anys, quan en tenia més o menys 50, em vaig sorprendre molt d'haver viscut tant de temps sense enamorar-me de les herbes... Sempre m'han agradat molt els arbres i les flors. Però ves a saber per què tenia les herbes com menystingudes. Un bon dia les vaig descobrir, en les seves formes tan variables, amb les seves posicions escabellades, amb els seues creuaments i koviments subtils o contundents. N'hi ha de tant boniques! Individuslment o en cortina, no importa.... Jo també m'hi passaria hores...
ResponEliminaA casa, jo vinc d'una casa de pagès, els deien "males herbes" i més endavant em preguntava què devien tenir de dolentes. Senzillament no eren útils. Avui penso que hi ha coses inútils i belles, i té sentit que hi siguin per ser contemplades i alimentar el nostre esperit. No és això l'art?
EliminaRes com el teu post per recordar la recòndita bellesa de la naturalesa més humil i la gràcia invisible de l'aire en moviment. Tot és una petita obra d'art efímera, eterna en el record. Em sap greu estar darrerament tan desconnectat...
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada.
M'agrada això de la naturalesa humil i la gràcia invisible. La nostra mirada troba repòs en un bri d'herba en contrast a un món tecnificat i artificiós. La bellesa hi és per ser descoberta.
EliminaCada temps té el seu ritme.
Bon dia de Carnaval, Jordi.
Aquesta fotografia és espectacular, Consol
ResponEliminaPotser perquè és ben senzilla.
EliminaBon retorn a casa, Loreto. Espero que hagis fruit de les teves vacances.
Deu-me una mata d'herba
ResponEliminai amb una mica de vent
escabellaré el cel.
Fita
Un poema lleuger i gràcil que s'enlaire seguint el vent.
EliminaGràcies, Xavier, l'escric a l'entrada.
Gràcies Consol, tot un honor compartir capçalera sota el teu escrit.
EliminaLes herbes, les trepitgem i les arranquem sense consideració. Però vistes des de la teva òptica hi descobreixo una bellesa que potser mai havia considerat. Gràcies, per aquesta nova visió!
ResponEliminaGràcies, Glòria. Em fas pensar que sovint quan ens arriba un missatge és perquè estàvem preparats per rebre'l.
EliminaQue tinguis un bon diumenge.
Una foto preciosa que ens ensenya com pot ser d'amable, la senzillesa de la natura...I preciós aquest petit poema del Xavier. Són fets l'un per l'altre.
ResponEliminaPetonets, Consol.
Moltes gràcies, les teves paraules també sempre són senzilles i amables.
ResponEliminaBona setmana, M. Roser.
Com es pot veure en aquesta imatge i en les paraules que l'acompanyen, en la senzillesa està el que és realment important.
ResponEliminaContemplar és aprendre.
Aferradetes i bon dia! :)
Aprendre a veure allò que és bell en un bri d'herba.
EliminaAferradetes, sa lluna.