Mans solcades per l'esforç, la il·lusió, les emocions, l'atzar, la satisfacció i el desengany, avui encara creuen en un demà millor i amb fermesa mantenen la flama de l'esperança.
Hola, Consol! Disculpa aquest comentari-intrusió. Hem complit dos anys a 'microfragments' i ens agradaria que participares en la votació que hem plantejat. Gràcies!
Sempre m'ha agradat la llum com a sinònim d'esperança; la fotografia és preciosa, el contrast entre la textura de les mans i claror de les espelmes expressen en imatge el teu bell pensament.
Ho diu el Gènesi, hi havia foscor i es va fer la llum, el principi de tot l'univers. La llum de les espelmes, encara que siguin petites, tenen una màgia que ens atrau i ens fa sentir bé. Moments de recolliment i esperança. Una cosa que em fascina dels fars és que cadascú té un senyal lluminós propi, el teu Far n'és un exemple. Una abraçada, Jordi.
Les mans d'un avi o una àvia, molt vellets, les trobo entranyables; cada una d'aquestes arrugues és una dificultat que han hagut de superar a la vida. Són unes mans molt sàvies i malgrat tot, encara tenen esperances... Petonets Consol.
Ho veig de la mateixa manera, aquestes mans són molt expressives perquè hi reconeixem una llarga història. Unes mans tan expertes donen sentit a un gest simbòlic com el d'una ofrena d'espelmes. Bona setmana, M. Roser.
Malgrat que sembli que l'esperança minva amb el pas del temps, en realitat l'esperança d'allò que és més essencial i important és aquella que creix i es reafirma amb l'experiència.
"Si necessites un cop de mà, recorda que tinc dues mans per oferir", deia un eslògan. Les nostres mans són la garantia del bon port de les nostres il·lusions.
Preciosa aquesta foto, té una tendresa infinita. Quan era petita m'agradava tocar les mans de la meva àvia, pensava que els solcs eren camins que encara no entenia. Ara els veig a les mans dels meus pares i els entenc... La màgia de les espelmes sempre tan present en ma vida ... esperança potser?
M'agrada molt això que dius: "els solcs són camins". Cadascun té una petita o gran història per explicar. No perdem l'esperança per minsa que sigui la seva flama. Bona nit, sa lluna.
Hola, Consol! Disculpa aquest comentari-intrusió. Hem complit dos anys a 'microfragments' i ens agradaria que participares en la votació que hem plantejat. Gràcies!
ResponEliminaVicent
Hola Vicent,
Eliminaja ho he fet, estaré al cas dels resultats.
Fins aviat.
Sempre m'ha agradat la llum com a sinònim d'esperança; la fotografia és preciosa, el contrast entre la textura de les mans i claror de les espelmes expressen en imatge el teu bell pensament.
ResponEliminaUna abraçada, des d'un Far a tota llum!
Ho diu el Gènesi, hi havia foscor i es va fer la llum, el principi de tot l'univers. La llum de les espelmes, encara que siguin petites, tenen una màgia que ens atrau i ens fa sentir bé. Moments de recolliment i esperança.
EliminaUna cosa que em fascina dels fars és que cadascú té un senyal lluminós propi, el teu Far n'és un exemple. Una abraçada, Jordi.
Ulls de llum des de la fosca
ResponEliminaesperen el miracle.
Fita
Entendrem que el miracle és possible com tots aquells que passen cada dia, a vegades sense adonar-nos-en.
EliminaGràcies pels teus versos, Xavier.
Les mans d'un avi o una àvia, molt vellets, les trobo entranyables; cada una d'aquestes arrugues és una dificultat que han hagut de superar a la vida. Són unes mans molt sàvies i malgrat tot, encara tenen esperances...
ResponEliminaPetonets Consol.
Ho veig de la mateixa manera, aquestes mans són molt expressives perquè hi reconeixem una llarga història. Unes mans tan expertes donen sentit a un gest simbòlic com el d'una ofrena d'espelmes.
EliminaBona setmana, M. Roser.
I amb les llàgrimes de cera incloses, quina foto més maca
ResponEliminaSí, aquesta cera s'ha incrustat en la pell sense fer-li nosa perquè està enfortida pel temps.
EliminaGràcies, Loreto.
Mans que ens il·luminen la il·lusió!!!
ResponEliminaLa il·lusió, l'esperança també l'hem d'alimentar per tal que continuï viva.
EliminaQue no falti l'esperança. i quanta més experiència es té més esperança s'ha de tenir!
ResponEliminaMalgrat que sembli que l'esperança minva amb el pas del temps, en realitat l'esperança d'allò que és més essencial i important és aquella que creix i es reafirma amb l'experiència.
EliminaQue no faltin ni la llum ni l'esperança. Ni les mans, tan necessàries per tirar-ho endavant
ResponElimina"Si necessites un cop de mà, recorda que tinc dues mans per oferir", deia un eslògan. Les nostres mans són la garantia del bon port de les nostres il·lusions.
EliminaAquestes mans solcades per l'esforç són millors que les d'una princesa, com ho deia Van Gogh.
ResponEliminaTens tota la raó, Helena. Parlant de Van Gogh m'has fet pensar en Tàpies que també veia la bellesa en la història que transmetien les coses.
EliminaLa il•lusió i l’esperança no ens poden faltar mai.
ResponEliminaUna fotografia preciosa
Gràcies, Bruixeta. Hem de confiar en la nostra fortalesa per aconseguir les nostres petites i grans il·lusions.
EliminaPreciosa aquesta foto, té una tendresa infinita.
ResponEliminaQuan era petita m'agradava tocar les mans de la meva àvia, pensava que els solcs eren camins que encara no entenia. Ara els veig a les mans dels meus pares i els entenc...
La màgia de les espelmes sempre tan present en ma vida ... esperança potser?
Bona nit ... aferradetes :)
M'agrada molt això que dius: "els solcs són camins". Cadascun té una petita o gran història per explicar.
ResponEliminaNo perdem l'esperança per minsa que sigui la seva flama.
Bona nit, sa lluna.