Quin poeta tan superb, aquest Riba! Ametllers sota la paret mineral del Siurana. Quan passo dies sense veure les muntanyes de Prades, he de pujar a la terrassa i mirar-les en la llunyania. Com es miren -i admiren- els grans poetes.
No ho sé del cert però potser Carles Riba va ser molt admirat pels seus col·legues i força oblidat avui dia. "Ametllers de Siurana" amb aquestes poques paraules descriu un paisatge i les sensacions que transmet. Bona nit, Eduard.
Ja trobava a faltar les teves imatges ! :-)
ResponEliminaQuin fons més bonic també !
Salutacions Consol
Fa uns dies que estic mandrosa. Temps d'ametllers florits.
EliminaSalutacions, Joan.
No em cansaria mai de mirar aquestes flors, com les capteu vosaltres els fotògrafs, de tan a prop, tan úniques, tan boniques, tan netes...
ResponEliminaBlanca esperança, d'efímeres banderes... m'agrada molt aquesta tanka de Carles Riba.
Però no tant com quan les dibuixes tu.
EliminaEl poema d'en Riba m'ha agradat de seguida que l'he llegit.
Ai, els ametllers! Enamoren!
ResponEliminaI els lloen els poetes.
EliminaQuants pensaments han dedicat els poetes als ametllers! I no m'estranya, la foto és preciosa
ResponEliminaSi ens apropem i ens hi fixem una mica descobrim meravelles.
EliminaUna foto molt bella Consol.
ResponEliminaSi vas al meu bloc, avui he publicat unes fotografies d'uns camps d'ametllers que t'agradaran!
Felicitats
He vist les teves fotos i m'han agradat. Els ametllers donen color al paisatge.
EliminaPreciosa la flor de l'ametller...Banderes ben efímeres, perquè els pètals cauen amb molta facilitat...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Com la bellesa que sovint és efímera i fràgil.
EliminaBona tarda, M. Roser.
Preciosa imatge, el detall de la flor contrasta amb aquest fons tan difuminat. M'agrada.
ResponEliminaGràcies, Xexu. Ara se'n troben molt a prop, gairebé a tocar de la mà.
Eliminamolt bona i delicada, la fotografia de la flor de l'ametller sobre un riu de llum verda i daurada.
ResponEliminaFent via cap a la primavera.
Fita
Sí, m'agrada aquest aire de delicadesa i fragilitat.
EliminaFem via, Xavier.
Una flor encisadora, quant veus l’arbre ple de flors es espectacle que no pots deixar de contemplar.
ResponEliminaM'has fet pensar que al Japó celebren l'arribada de la flor del cirerer. Nosaltres hauríem de fer la festa de la flor de l'ametller.
EliminaDels arbres que tenim a l'illa, és la flor que més m'agrada.
ResponEliminaA més de ser preciosa ens anuncia la primavera.
Aferradetes :)
Ens porta bones notícies i alegren el paisatge. Les illes deuen estar precioses.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Quin poeta tan superb, aquest Riba!
ResponEliminaAmetllers sota la paret mineral del Siurana. Quan passo dies sense veure les muntanyes de Prades, he de pujar a la terrassa i mirar-les en la llunyania.
Com es miren -i admiren- els grans poetes.
No ho sé del cert però potser Carles Riba va ser molt admirat pels seus col·legues i força oblidat avui dia.
ResponElimina"Ametllers de Siurana" amb aquestes poques paraules descriu un paisatge i les sensacions que transmet.
Bona nit, Eduard.