Missatge en una botella

Fa un any vaig començar aquest bloc. Volia que fos un al·licient per fer coses que m'agraden: fer fotografies, llegir poesia, reflexionar sobre la vida quotidiana, fixar-se amb la bellesa de les petites coses... I de tot això n'estic satisfeta, l'he anat fent a la meva mida. Però, a més, he descobert tot un món d'interrelacions a la Xarxa que m'ha sorprès i ha estat molt gratificant.

El bloc se sembla a enviar un missatge en una botella: no saps si algú el rebrà, per quantes mans passarà, si hi ha algú que li interessi el teu missatge,... Aviat comences a rebre senyals de persones que els hi ha arribat i que com tu tenen un espai de missatgeria virtual i envien missatges arreu. Tot plegat t'anima a cercar nous missatges i missatgers, en trobes tants que no pots seguir les pistes de tots i et fas assídua d'alguns, no per ser els millors sinó perquè et són familiars i propers. Vas descobrint que és molt més allò que aprens dels altres que el que tu aportes. També t'adones de situacions curioses: persones que no et coneixen personalment et segueixen més a prop que moltes de les persones conegudes a la xarxa; amb el temps et vas formant una imatge de la personalitat d'un blocaire, li vas coneixent algun dels seus trets; alguns blocs són llocs comuns de trobades; et fixes en blocs nous seguint les preferències dels blocaires que mires,... I, de tant en tant, t'animes a participar en alguna iniciativa col·lectiva, aleshores... ja és com si anessis de festa, una festa virtual per passar-ho bé.

Però el que més m'ha agradat ha estat el to de respecte, de simpatia i de tolerància que he trobat en tots els llocs. Moltes gràcies per ser-hi, per les vostres visites i comentaris, i espero continuar gaudint aquest segon any d'Hora Blava de la vostra amable, i sempre encoratjadora, companyia.