Molt bonic el poema que has posat fent de peu al preciós ram de roses...Des del cel dels poetes, la Joana segur que somriu! Petonets i gràcies pel post.
Preciós, el poema, aquest, no el coneixia pas... gràcies Consol. Sempre hauríem d'afollar les tanques d'ennegrida peresa... dóna energia, només de llegir-ho.
Uns peus sense traves i unes roses sense defectes. Aquest homenatge ja no l'ha pogut veure.
ResponEliminaHa tingut una llarga i fructífera vida.
ResponEliminaMolt bonic el poema que has posat fent de peu al preciós ram de roses...Des del cel dels poetes, la Joana segur que somriu!
ResponEliminaPetonets i gràcies pel post.
És un humil record a una persona, la Joana, que ens ha deixat una gran obra feta amb senzillesa i molt d'amor.
EliminaPetonets, M. Roser.
A ella ja no n'hi queden de camins, però ha caminat moltíssim. La trobarem a faltar.
ResponEliminaHe llegit que la Joana va reflexionar molt sobre la mort en els darrers anys. La vida i la mort formen part de la nostra essència humana.
EliminaHa estat un record molt bonic, Consol. El record de la Joana Raspall fet poesia ens acompanyarà.
ResponEliminaDivulgar la seva poesia és la millor manera de mostrar el nostre agraïment.
EliminaPreciós, el poema, aquest, no el coneixia pas... gràcies Consol. Sempre hauríem d'afollar les tanques d'ennegrida peresa... dóna energia, només de llegir-ho.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt aquests versos i, sí, venen ganes d'encetar nous senders.
ResponElimina