30 de novembre del 2013

No la cançó perfecta

                                                                                                                                                      Caldetes.
No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

No la cançó perfecta
Joan Vinyoli
Àlbums:

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas30/11/13 18:24

    Quin equilibri aquesta foto, amb la línia horitzontal de l'horitzó i l'altra, obliqua, que fa com de contrapès entre el mar i la sorra... per molt de mar que hi hagi sempre queda una mica de sorra, per molta sora que hi hagi, més enllà sempre hi ha el mar...

    I si entrem en la nit del misteri..

    ResponElimina
  2. Consol30/11/13 21:37

    Cal ser valent i entrar en el misteri tenint la seguretat que hi haurà l'alba.

    ResponElimina
  3. Joan Rodó i Galiana30/11/13 21:42

    M'agraden molt les tonalitats de color de les teves fotografies,i no em refereixo només a aquesta imatge!
    Quina càmera fas servir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol1/12/13 8:47

      Hola Joan. La meva intenció és que els colors siguin força naturals. Faig servir una rèflex digital Canon E05 amb un objectiu Tamron 17-50 mm. També la vaig escollir perquè no pesa gaire.
      M'han agradat molt les teves fotos de la neu, ets un bon ambaixador del ripollès.

      Elimina
  4. M. Roser1/12/13 14:00

    M'agrada molt la imatge, sorra, aigua núvols...I estic d'acord amb el títol del poema, no cal la perfecció, la vida és plena de belleses imperfectes...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol2/12/13 22:14

      També estic d'acord en les belleses imperfectes que ens fan sentir les coses vives.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  5. Relatus1/12/13 14:14

    Doncs la foto, tant equilibrada, amb aquests tons tant combinats, no resta lluny de la perfecció

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol2/12/13 22:17

      No ho vol ser pas. De fet podem trobar molta harmonia en la natura.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog1/12/13 22:45

    Magnífica la foto, Consol, com acostumes. I has encertat amb el poema. Vinyoli és un poeta a rellegir sempre i més ara que s'acosta el seu centenari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol2/12/13 22:22

      Gràcies, Glòria. Som un país afortunat i som terra de poetes. Enguany celebrem el centenari de Salvador Espriu i l'any vinent el de Joan Vinyoli.

      Elimina
  7. Anònim4/12/13 18:47

    Què gran en Joan Vinyoli! Feia molt que no llegia res seu. M'ha encantat que me'l recordassis i la foto preciosa i melancòlica alhora :D

    ResponElimina
  8. Consol4/12/13 20:21

    Com bé dius, què gran en Joan Vinyoli!, sap connectar molt bé amb les emocions.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)