T'endinses en un laberint com si fos un joc infantil, un joc que té una part d'enigma i que pot ser divertit resoldre. Camines pels passadissos estrets i al cap d'una estona t'adones que et porten amunt i avall, que retornes a punts que ja havies estat, que trobes carrerons que et duen a un cul de sac. En aquest punt tens dos opcions: o bé et deixes portar per l'atzar sense presses, o bé comences a veure aquells carrerons com si els veiessis de més amunt teu i comences a interpretar els petits signes que et rodegen. Sempre hi ha una sortida. Caminar pel laberint m'ha recordat situacions viscudes que semblen no tenir solució i que al cap del temps t'adones que sí que en tenien.
També ens va bé donar un parell de voltes per veure que no tot és senzill, però sabem que al final hi ha la sortida, per més que costi trobar-la.
ResponEliminaA la vida i al labarint tenim l'esperança de que hi ha una sortida.
EliminaUn laberint com una metàfora... fa un munt d'anys que no he estat al laberint d'Horta... la foto m'agrada molt.
ResponEliminaEra la primera vegada que hi anava i vaig observar que els jardins estan ben conservats. Uns jardins d'una època romàntica en que es mirava el món clàssic.
EliminaLa foto és molt suggerent: qui l'ha fet ja ha sortit del laberint i observa als que encara malden per trobar la sortida
ResponEliminaEl laberint es veu entre berenes de forma una mica difusa per ressalta la idea de dificultat.
EliminaLes columnes clàssiques, arrodonides, al costat del laberint quadriculat. És el contrast que m'ha sobtat de la teva foto.
ResponEliminaBen vist, hi ha un contrast de forma i color.
Eliminaes pot ser malparit i fer un laberint sense sortida jijiji
ResponEliminaSí, i si pot ser tancant l'entrada, quin tip de riure!
EliminaNo he estat mai dins un laberint i m'agradaria experimentar la sensació d'intentar trobar la sortida...També pot ser que si no ens en sortim ens agafi un atac d'ansietat...M'agrada el contrast d'aquests barrots amb els carrerons verds dels laberint.
ResponEliminaPetonets.
És com tu dius, ens podem sentir angoixats perquè creiem que no hi ha sortida o no la trobarem. Això pot passar en un laberint o en la vida per això crec que és important veure les coses des d'una altra perspectiva i estar atent al teu voltant. No hem de perdre l'esperança.
ResponEliminaM. Roser, avui ens toca ser doblement positius. Petonets.
Molt ben copsada la imatge, amb el laberint al fons, entre les columnes.
ResponEliminaLes dificultats que sempre trobem i l'esperança que tot es quedi en un malson oblidat.
Aferradetes i bon dia!! :)
Gràcies, sa lluna. L'esperança en la sortida ens ha d'avivar l'enginy per trobar-la.
Eliminadels laberints sempre en podem sortir !
ResponEliminauna bonica foto!
N'estic segura. Sí i sí, la força de la il·lusió ens farà trobar la sortida.
EliminaUna imatge lluminosa acompanyada d'un text ple d'optimisme. Anima llegir el teu post, amb aquesta visió tan positiva de la vida!
ResponEliminaGràcies, Glòria. Qu ningú ens tregui l'esperança.
Elimina