Des de Coll Formic, a 1144 metres, veiem el mar. Ens mostra una vista esplèndida: la terra, el mar i el cel als nostres peus. I la llum, que avui s'ha despertat juganera, llença els seus raigs aquí i allà, a l'atzar. Un paisatge per ser contemplat amb tots els sentits.
Eps, però un cop admirat el paisatge toca donar-se la volta i enfilar el Matagalls, eh!
ResponEliminaSí XeXu, ho he fet dues vegades i tinc ganes de repetir-ho.
EliminaM'encanta quan els raigs es filtren pels niguls, és un instant màgic.
ResponEliminaAferradetas d'horabaixa! :)
Els "nígols", quina paraula més bonica! Em recorden als quadres que fan referència a la Bíblia i que simbolitzen la llum celestial.
EliminaAferradetes de capvespre.
Oh! nena, quina foto, per favor!!! ara mateix m'hi assec una estona en aquest paisatge. Coll Formic és un lloc preciós.
ResponEliminaGràcies Carme. Si fa molt fred es pot prendre una cosa calenta al bar. Un lloc esplèndid.
EliminaQuins colors! És una foto preciosa
ResponEliminaGràcies, Loreto. Els colors van canviant segons la llum.
EliminaÉs bellíssima, aquesta imatge! Si em deixes la publico al meu bloc.
ResponEliminaTot un honor, Helena. M'alegra que t'agradi.
EliminaPreciosa aquesta foto, Consol. Un resum de la bellesa de la natura, mar i muntanya...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser. Tenim una terra priviligiada a on hi ha racons com aquest.
ResponEliminaBon vespre.