Quina foto més fantàstica? Jo vaig molt a Reus i no he vist aquest restaurant… On és? (si no vols fer propaganda pots dir-m'ho per mail).
I sobre la teoria dels colors de Palau i Fabre no deixa mai de sorprendre'm. Tot vermell és una mica embafador, massa passional. Potser ja estè bé que s'esgoti. Així aprens a dosificar (i barrejar) més els altres…
No recordo el seu nom ni tampoc el del carrer. S'entra per la zona del bar que està decorat de la mateixa manera. És al centre de Reus i molt a prop hi ha una cantonada amb els dibuixos dels capgrossos i gegants de la ciutat. Espero que amb aquesta referència el puguis trobar.
Sí, una passió excessiva no deixa lloc a res més com el color vermell que costa de combinar amb els altres.
Al vermell li cal discreció, no debades és el color de la passió. Retornant com sempre faig amb Rimbaud, en el seu poema sobre els colors i les vocals, la I és la que correspon al vermell. Una I, que és com un organisme viu que connecta terra i cel. Vida, en propietat, és a dir, embriaguesa en el fet de viure. Els llavis, vermells.
Per desgràcia no vas poder venir, al final, perquè vam haver de cancel·lar l'acte. Però queda oberta la invitació de venir i seguir un itinerai modernista fet a mida per un servidor!
Això és el Cafè de Reus, al carrer del Pintor Fortuny, darrere la Casa de l'Ajuntament. És un dels establiments de restauració que evoquen els precedents negocis que ocupaven els locals, en aquest cas un negoci de fil i cotó. Tenim la Ferreteria , el nom de la qual ja descriu el negoci anterior, a la plaça de la Farinera, o Cal Coder, a la plaça del Mercadal, antiga adrogueria emblemàtica.
Li resten tots els altres. Intactes.
ResponEliminaAixí és, el vermell com el primer amor, no és el millor.
EliminaJo també vaig fer servir el vermell
ResponEliminaUn antídot per altres amors.
EliminaQuina foto més fantàstica? Jo vaig molt a Reus i no he vist aquest restaurant… On és? (si no vols fer propaganda pots dir-m'ho per mail).
ResponEliminaI sobre la teoria dels colors de Palau i Fabre no deixa mai de sorprendre'm. Tot vermell és una mica embafador, massa passional. Potser ja estè bé que s'esgoti. Així aprens a dosificar (i barrejar) més els altres…
Bon diumenge, Consol.
No recordo el seu nom ni tampoc el del carrer. S'entra per la zona del bar que està decorat de la mateixa manera. És al centre de Reus i molt a prop hi ha una cantonada amb els dibuixos dels capgrossos i gegants de la ciutat. Espero que amb aquesta referència el puguis trobar.
EliminaSí, una passió excessiva no deixa lloc a res més com el color vermell que costa de combinar amb els altres.
ResponEliminaAl vermell li cal discreció, no debades és el color de la passió. Retornant com sempre faig amb Rimbaud, en el seu poema sobre els colors i les vocals, la I és la que correspon al vermell. Una I, que és com un organisme viu que connecta terra i cel. Vida, en propietat, és a dir, embriaguesa en el fet de viure. Els llavis, vermells.
Abraçades, des de El Far.
Els llavis vermells... i cap altre maquillatge. Discreció.
EliminaAbraçades. Jordi.
Que bonic, aquest lloc! No el coneixia, però no és estrany, ja que jo a l'inrevés de l'August, no vaig gaire per Reus.
ResponEliminaTots els colors tenen el seu què, però a mi el vermell m'agrada molt. N'hauríem de guardar sempre una mica.
Un punt de vermell en el lloc escaient.
EliminaUna foto preciosa que fa pensar que a un lloc tan encantador pot haver passat qualsevol cosa...
ResponEliminaSí, jo també he pensat que és un bon escenari per un relat.
EliminaUn primer amor, molt modernista, no és estrany que sigui a Reus...
ResponEliminaBona nit, Consol.
És un local que s'adiu amb Reus on trobes cases modernistes a cada cantonada.
EliminaJo el dissabte 25 seré a Reus! M'agradaria de veure el lloc que fotografies.
ResponEliminaQuina pena, exhaurir el vermell, sempre n'hauria de quedar una miqueta.
Una miqueta, sí, tens raó. El cor el pinten vermell.
EliminaPer desgràcia no vas poder venir, al final, perquè vam haver de cancel·lar l'acte. Però queda oberta la invitació de venir i seguir un itinerai modernista fet a mida per un servidor!
EliminaEs fa tan difícil dosificar els colors en l'amor ... sobretot en el primer.
ResponEliminaPreciosa la foto d'aquest restaurant.
Aferradetes i bon dilluns!
Per això el primer amor pot ser desbordant. Els altres els vius cadascú a la seva manera.
EliminaBona nit, sa lluna.
amb ganes pot arribar a tornar,
ResponEliminaPotser, l'amor és incert.
EliminaOi, com m'agrada en Palau i Fabre!!!
ResponEliminaHas fet una foto per treure's el barret, segur que aquí és veu més bonic que al lloc real.
Palau i Fabre té cops de geni.
EliminaEl restaurant ha conservat aquesta atmosfera modernista en un estil una mica afrancesat.
Això és el Cafè de Reus, al carrer del Pintor Fortuny, darrere la Casa de l'Ajuntament. És un dels establiments de restauració que evoquen els precedents negocis que ocupaven els locals, en aquest cas un negoci de fil i cotó. Tenim la Ferreteria , el nom de la qual ja descriu el negoci anterior, a la plaça de la Farinera, o Cal Coder, a la plaça del Mercadal, antiga adrogueria emblemàtica.
ResponElimina