Una església sòbria, austera, de línies netes i ben definides. S'alça damunt d'un puig amb vistes a la plana. Convida a fer silenci, a estar atent a la flaire de l'aire, a la remor de les fulles, a la mirada contemplativa. Sempre acollidora, i sovint oberta, podeu entrar i seure per resar o meditar, o simplement estar i rememorar totes les veus i cap veu.
No hi estat mai, però aquesta alçada damunt la plana que es veu per un foradet a la dreta de la foto, me n'han fet venir unes ganes...
ResponEliminaM'agradaria molt conèixer aquest lloc.
És un lloc que val la pena visitar.
EliminaI jo, ara, en silenci escolto la remor provinent de lluny...
ResponEliminaUna remor que sols escoltem quan escoltem de debò.
EliminaM'agraden molt aquestes ermites enfilades dalt d'un turó, mirant les planúries de cara a l'infinit...Aquí no hi he estat, però es veu tant a prop del cel, que només si deu poder respirar aires de pau...
ResponEliminaPetonets.
M'agraden molt aquestes ermites romàniques i tot buscant-les pel territori pots descobrir paisatges amb molt bones vistes. Crec que no és casual que sigui així, segurament la bellesa del paisatge va decidir als homes a construir aquests temples.
EliminaVeig que has canviat d'imatge, felicitats.
És que els anys passen i s'ha de veure que anem afegint arrugues...Vaig dubtar amb una altra!
EliminaQuina bellesa! Encomana pau i alhora impresiona la magnitud del paisatge
ResponEliminaÉs cert, és un lloc ideal pel silenci i la contemplació.
Elimina