3 d’octubre del 2013

Sant Salvador de Bellver

                                                                              Esglèsia romànica de principis de s. XII

Una església sòbria, austera, de línies netes i ben definides. S'alça damunt d'un puig amb vistes a la plana. Convida a fer silenci, a estar atent a la flaire de l'aire, a la remor de les fulles, a la mirada contemplativa. Sempre acollidora, i sovint oberta, podeu entrar i seure per resar o meditar, o simplement estar i rememorar totes les veus i cap veu.  

9 comentaris:

  1. No hi estat mai, però aquesta alçada damunt la plana que es veu per un foradet a la dreta de la foto, me n'han fet venir unes ganes...
    M'agradaria molt conèixer aquest lloc.

    ResponElimina
  2. I jo, ara, en silenci escolto la remor provinent de lluny...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una remor que sols escoltem quan escoltem de debò.

      Elimina
  3. M'agraden molt aquestes ermites enfilades dalt d'un turó, mirant les planúries de cara a l'infinit...Aquí no hi he estat, però es veu tant a prop del cel, que només si deu poder respirar aires de pau...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt aquestes ermites romàniques i tot buscant-les pel territori pots descobrir paisatges amb molt bones vistes. Crec que no és casual que sigui així, segurament la bellesa del paisatge va decidir als homes a construir aquests temples.
      Veig que has canviat d'imatge, felicitats.

      Elimina
    2. És que els anys passen i s'ha de veure que anem afegint arrugues...Vaig dubtar amb una altra!

      Elimina
  4. Quina bellesa! Encomana pau i alhora impresiona la magnitud del paisatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, és un lloc ideal pel silenci i la contemplació.

      Elimina