Me n'alegro que hagis triat un poema d'en Ramon Xirau, gran poeta i filòsof ben poc conegut... Sempre he sentit per ell una gran admiració. Per cert, la fotografia és preciosa.
Quin mar tan preciós, fa venir ganes de xipollejar en aquestes aigües cristal·lines...Si seguim alguns caminets del mar, arribarem al cel de les aigües salades, i jugarem amb els dofins... Petonets.
A alta mar tots els camins són igualment possibles, ets tu que decideixes el rumb a seguir. Tinc una imatge molt viva d'un dia que navegava amb un veler i uns dofins van venir a acompanyar-nos un tros tot jugant a la proa. Petonets, M. Roser.
Espectacular foto, i el paratge és digne de visitar!
ResponEliminaTe'l recomano, Xexu, i més ara que està força solitari.
EliminaMe n'alegro que hagis triat un poema d'en Ramon Xirau, gran poeta i filòsof ben poc conegut... Sempre he sentit per ell una gran admiració. Per cert, la fotografia és preciosa.
ResponEliminaDes de El Far, abraçades...
Gràcies pel comentari. Hi ha racons, així com els poetes, que és una meravella descobrir-los.
EliminaAbraçades des de terra endins.
Aquestes transparències i lluentors i el blau intens a l'infinit, ben bé com un camí que ens porta lluny, camí d'aigua que alimenta l'esperit.
ResponEliminaFer camins és bo pel cos i per l'esperit. I, sí, sovint necessitem descobrir-ne de nous.
EliminaEsplèndida fotografia.
ResponEliminaNo conec Ramon Xirau, hi hauré de posar remei, perqué m'ha agradat aquest fragment!
Jo el conec poc però tinc ganes de saber-ne més.
EliminaBona lectura, Glòria.
Ostres, m'encanta la foto. L'aigua sembla que pugui tocar-se. I el text també és molt bonic
ResponEliminaL'aigua és transparent i està calmada com si fos un llac. Un dia preciós a la costa brava.
EliminaAquest paisatge omple els ulls de llum, molt maco!!
ResponEliminaBon dia, nina!
La llum i un silenci tan sols trencat per una remor pausada. Un lloc per estar.
EliminaQuin mar tan preciós, fa venir ganes de xipollejar en aquestes aigües cristal·lines...Si seguim alguns caminets del mar, arribarem al cel de les aigües salades, i jugarem amb els dofins...
ResponEliminaPetonets.
A alta mar tots els camins són igualment possibles, ets tu que decideixes el rumb a seguir. Tinc una imatge molt viva d'un dia que navegava amb un veler i uns dofins van venir a acompanyar-nos un tros tot jugant a la proa.
EliminaPetonets, M. Roser.
Un camí transparent, canviant de color, bellíssim, que encomana el goig de viure.
ResponEliminaDe viure i tornar a valorar aquelles coses importants del viure.
EliminaMolt bon enquadrament i perfectes colors!
ResponEliminaMolt bona,Consol!
Gràcies, Jordi. M'afalagues.
EliminaSi la resposta va per mi,no soc en Jordi. hahahaaaa....!
EliminaPerdona, la resposta era per tu, Joan. Gràcies.
Elimina