14 de juliol del 2013

Com un canelobre


La natura és prodigiosa, només cal deixar vagarejar la mirada i descobrir-la a pas lent. Aquest arbre, el nom del qual desconec, vist així a contrallum, esdevé un canelobre. Majestuós, elegant, deixa veure la seva arquitectura interna i manté la capçada alta i vigorosa, verda i renovada.

14 comentaris:

  1. ooooh! que maco! preciós, preciós...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carme, cada fulla és com una llumeta verda.

    ResponElimina
  3. És com un clàssic, pren espai als altres arbres per créixer així. Molt bona imatge, la d'aquesta fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com les persones amb molta personalitat que volen un espai propi i diferenciat dels altres.

      Elimina
  4. Amb tots els braços oberts, és un arbre que il·lumina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Branques enlairades cap a munt com un ramat de forques.

      Elimina
  5. Un arbre preciós...M'agrada això de " deixar veure l'arquitectura interna", que realment té forma de canelobre...Tampoc sé quin arbre deu ser tot i que, de vegades, he vist algun faig amb una forma semblant; si que m'he adonat de com en seria de fàcil pujar-hi, les branques estan molt esglaonades...
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que hi ha arbres que et conviden a entrar i enfilar-t'hi i d'altres no.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  6. Un majestuós canelobre ple de vida i de llum.
    Preciosa fotografia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. La naturalesa és tan variada que no ens deixa de sorprendre.

      Elimina
  7. Molts objectes que ha fabricat l'home copien formes de la natura. Una foto preciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Loreto, hi ha científics i tècnics que observen les formes i funcionament de la naturalesa per poder resoldre els problemes i progressar.

      Elimina
  8. Es dreça cap a enlaire en harmonia, ben enfonsades les arrels en el país...

    ResponElimina
  9. Pregant als déus que li siguin favorables. Bon dia, Jordi.

    ResponElimina