El vermell és un color intens i cridaner, llueix amb facilitat però el seu excés pot fer mal d'ulls. Un punt vermell damunt de blanc pot resultar viu i elegant. Un traç gruixut vermell damunt un negre ens porta energia i força. Els senyals de circulació, les banderes a la platja i d'altres senyals, l'han associat a perill.
El vermell significa moltes coses, i per mi és especial, un color que de petit no em deia res, però que de fa uns anys el porto molt endins.
ResponEliminaEl cor el pinten vermell, d'un vermell intens.
EliminaAquesta cistelleta??? és molt bonica és d'un vermell molt encertat...Una vegada vaig anar-hi a la fira del càntir i me'n vaig comprar un de vidre,
ResponEliminaés que en tinc un petita col·lecció ( uns 40)...Vaig parar quan ja no sabia on posar-los, trobo que fan bonic i no t'has de gastar gaire "parné"...
Bona tarda, Consol.
Deu ser una col·lecció molt maca. El museu del càntir d'Argentona està molt bé i pots fer un repàs de la nostra història a través d'aquest objecte. També té un interès artístic.
EliminaBon dia, M. Roser.
Vermell brillant i artesà, el millor color pel que és fet amb fang. És molt maca, aquesta imatge.
ResponEliminaGràcies, Helena. A la fira d'artesans s'hi pot trobar coses que estan molt bé.
EliminaVermell brillant impactant, enèrgic, destacant en majúscula.
ResponEliminaBona imatge, m'agrada.
El vermell ven posat és elegant i vital.
EliminaVermell, vermell, vermell
ResponEliminaés el vestit que porto,
vermell,vermell,vermell
és tot el que jo tinc,
perquè m'agrada el vermell de les flames
i el meu amic és un bomber
Conec aquesta cançó, pons007. Gràcies per recordar-me-la.
EliminaPuc? La cançó diu roig...sinó no lligaria amb la música!
EliminaTens raó, a mi se m'hauria passat per alt. Ara es fa servir poc la paraula "roig" i trobo que és ben bonica.
EliminaRimbaud té un poema molt famós que associa un color a una vocal... Al vermell hi vinculà la "i" de cantIr, això sí, en relació a termes com "còlera" o "rialles"... De la fotografia m'agrada aquest
ResponEliminacontrast tan notable entre la terrissa obscura i el roig ben viu del cistellet... Il·lumina com un
far...
Llàstima que no fa pampallugues, aleshores sí que seria un far. He conegut a Rimbaud per mitjà de Josep Palau i Fabre. Buscaré el poema que dius sobre els colors.
EliminaA negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals,
ResponEliminaAlgun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,
Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;
U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;
O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!
*La traducció és de Joan Brossa.
Des del Far, abraçades...
Moltes gràcies per compartir-lo. M'agrada Rimbaud i m'agrada Joan Brossa. Buscant aquest poema he trobat que algunes persones tenen un tipus de percepció que es diu sinestèsia. Aquestes persones estableixen de forma involuntària i instintiva una relació entre diversos sentits, per exemple, sons i colors.
EliminaAbraçades des de terra ferma.
Un color molt vital!
ResponEliminaÉs veritat, Glòria, és com si aportés energia amb la seva presència.
Elimina