Per aquestes escales entrarem al cor de la fàbrica, la Tèrmica, on les calderes, els generadors i els motors bombegen la seva energia per tota la fàbrica. Avui resta en silenci malgrat que les seves parets i les seves màquines conservin un so ensordidor.
Aquest pot semblar un cor molt prosaic, però no deixa de ser un cor, que bombeja energia...
ResponEliminaPetonets.
És un cor funcional però no és vulgar. Les teranyines li donen una bellesa afegida.
ResponEliminaRecords, M. Roser.
És interessant pensar en tot allò que han vist les parets, siguin d'una fàbrica, d'una escola, o d'una casa
ResponEliminaSí, són escenaris que defineixen unes relacions.
EliminaEn qualsevol lloc, per prosaic que sembli, saps trobar bellesa.
ResponEliminaTens bon ull!
Gràcies, Glòria. I cadascú pot trobar la bellesa en coses diferents.
EliminaEl cor no és senzill. Diuen.
ResponEliminaDiuen que el cor no atén a raons. És poderós.
ResponElimina