La Tèrmica de la fàbrica Roca Umbert, avui Fàbrica de les Arts, Granollers.
Estem dins d'una fàbrica antiga, podem passejar-nos pels seus racons, i així i tot, ens és difícil imaginar-la. La veiem a contrallum on sols queden il·luminats petits fragments d'existència.
No ho vaig dir ahir, però aquestes fotos semblen de pel·lícula de por...
ResponEliminaSi? Els llocs "abandonats" potser poden fer por, és segons com te'ls mires. En tot cas, no ha esta la meva intenció. Aquesta part fosca no és per témer sinó per dir que hi ha una part oculta (el temps passat) que ja no podem veure.
ResponEliminaImpossible imaginar-ho... jo tampoc vaig dir res ahir... no sabia massa què dir, potser hi passaven por els treballadors... i ha quedat en l'aire...
ResponEliminaEls treballadors i treballadores (la majoria eren dones) vivien en condicions molt difícils. Ara sembla que hi tornem i no ens adonem de les conseqüències que això pot representar.
EliminaTots tenim una part fosca, abandonada, com aquesta fàbrica. És cert que fa por segons com, però és bo de conèixer que existeix i fer-hi una mica de llum passejant pels seus racons.
ResponEliminaCrec que sí, en moments de canvis tornem a dialogar amb el passat per poder veure el futur.
EliminaRealment no ho sembla una fàbrica, però és el que té el contrallum, que permet a la imaginació, fer de les seves...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Aquest espai és singular dins de la fàbrica, és el seu motor, i potser poc conegut. La imaginació tendeix a omplir els buits que no coneixem.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.