Amb el vent de llevant estimaré el record
dels pins vora mar i les barques tan clares,
oh vells amics!
Tota la densitat del verd quan la tarda declina
al vell palau de tarongers,
i un sol xiprer, com l'ombra d'un absent,
per fer la llum més pura.
Tots els qui heu fet record del meu record
estimareu com jo la veu del vent
i l'enyorança clara de les veles.
Això us farà menys inclement l'absència
i jo podré dialogar amb vosaltres
com a les tardes íntimes,
vora la mar quietament amiga.
Amb el vent de llevant
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
La mar sempre canviant, sempre igual, sempre igualment bella.
ResponEliminaLa mar, com el cel, cada dia té un aire diferent.
EliminaCatorze blaus té la mar...
ResponEliminaQuin blau més meravellós! M'encanta.
M'agrada contemplar el mar, té un poder de fascinació.
EliminaQuin diàleg de colors
ResponEliminala mar i la sorra!
I l'escuma blanca,
dels dos s'enamora...
És cert, la mar, el cel, la sorra o la roca, estan en un diàleg permanent.
EliminaVingui d'on vingui el vent, de llevant o de ponent, estimarem el seu record sempre que estem vora mar...Veig que la glòria els ha contat tots( els vents), ja veus si en tindrem de records!
ResponEliminaPetons de cap al tard.
Els vents del mar et porten tots els records. És una bonica metàfora.
ResponEliminaPetons, M. Roser.