Hi ha carrers que et conviden a badar, a mirar per mirar, a deixar que els ulls et portin d'una finestra a un balcó. A vegades és un color que ressalta en un fons monocromàtic. I d'altres un petit detall de no res que et descobreix un ordre harmònic.
…o una finestra que darrere la reixa simplement té un cossiol amb una planta...
ResponEliminaPot ser, sovint no hi ha motiu, és una contemplació.
ResponEliminaA Almagro totes les finestres són així, tancades, per la calor o el fred, m'imagino.
ResponEliminaEls porticons tancats i les reixes donen la sensació de pas barrat, és un lloc on no hi ets convidat.
ResponEliminaM'has fet pensar en moltes finestres de països nòrdics on hi ha tant sols el vidre, sovint sense cortines. Potser allà sí que volen que entri la llum.
Segurament la planta s'ho deu mirar amb uns altres ulls, ulls de planta encaixonada, entre les reixes i la persiana...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Ens mostren la planta, encaixonada com dius, com a senyal de vida. Una gentilesa de la casa pels vianants.
ResponEliminaBona nit, M. Roser.