Aquest poema és preciós, jo el recordava perquè el tinc, en un post del mes de febrer...Ja m'agradaria a mi tenir una caseta a la vora de la mar per omplir-la de somnis... Pensar-ho, ja és un somni!
Em recorda un altre poema que mai he sabut de qui era: "Jo, de petit, vivia en un carrer prop del mar perquè el meu pare era mariner"...
Verdaderament és un somni, i aquesta casa modernista tan elegant encara més. No conec el poema que dius però són versos que et venen ganes de seguir escoltant. Si els trobo, t'ho dic. Bona setmana, M. Roser.
Hi ha cases que semblen de somni, un somni d'una època molt determinada... aquesta és com de conte.
ResponEliminaUna combinació de línies corbes i rectes que donen com a resultat una casa harmoniosa.
ResponEliminaAquest poema és preciós, jo el recordava perquè el tinc, en un post del mes de febrer...Ja m'agradaria a mi tenir una caseta a la vora de la mar per omplir-la de somnis...
ResponEliminaPensar-ho, ja és un somni!
Em recorda un altre poema que mai he sabut de qui era:
"Jo, de petit, vivia en un carrer prop del mar
perquè el meu pare era mariner"...
Bona nit, Consol
Verdaderament és un somni, i aquesta casa modernista tan elegant encara més.
EliminaNo conec el poema que dius però són versos que et venen ganes de seguir escoltant. Si els trobo, t'ho dic.
Bona setmana, M. Roser.