123
Enllumenà amor lo nuvolat qui es mès enfre l'amic e l'amat; e féu-lo enaixí llugorós e resplendent con és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e ol sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat; e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.
Llibre d'amic e amat
Ramon Llull
http://amiceamat.blogspot.com.es
http://amiceamat.blogspot.com.es
Els núvols grisos han obert una clariana per deixar passar la llum que il·lumina l'església. Ressalta el campanar de paret de dos ulls i a sota una finestra petita i allargada. En el campanar un tros de jou de fusta ens recorda que va haver-hi un temps en el que es podien sentir ressonar les campanes.
Fixa't si és bonica l'ermita que, fins i tot el sol surt del seu amagatall per reflectir-s'hi...I que alegre devia ser temps ha, sentir el so de les campanes com ressonaven per aquests varals, sobretot els dies que la gent hi devia pujar en romeria...
ResponEliminaPetonets.
Paraules molt boniques, M. Roser.Hi ha pobles que encara conserven la tradició de fer un aplec un dia a l'any.
ResponElimina