Casa a Alpens.
Habitada durant molts anys, potser segles, un dia queda abandonada a la seva sort. Malgrat tot es manté ferma, esperant potser temps venidors més favorables.
A mi em fa pena , veure com aquestes cases tan plenes de vivències, temps ha, es van quedant soles...De tant en tant, n'hi ha alguna que, esperits amants de la llibertat de la natura, es decideixen a restaurar... Petons de cap al tard.
A mi em fa pena , veure com aquestes cases tan plenes de vivències, temps ha, es van quedant soles...De tant en tant, n'hi ha alguna que, esperits amants de la llibertat de la natura, es decideixen a restaurar...
ResponEliminaPetons de cap al tard.
Les cases abandonades tenen un no sé què de tristesa. Es nota en l'aire.
EliminaSe la veu sòlida, robusta i vella. Preciosa. Però fosca, freda... i trista.
ResponEliminaSí, les dues coses. Recull la història que ha viscut i l'avui amarg.
EliminaPreciosa imatge!
ResponEliminaGràcies, Glòria.
ResponElimina