Homenatge a Joan Salvat-Papasseit

Safareig, Caldes de Montbui

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Joan Salvat-Papasseit

(16-5-1894 / 7-8-1924)

Res no és mesquí (fragment)

El far

Neist Point, illa d'Skye, Escòcia

El mar, el cel i una llesca de terra. Gairebé a la punta, un far hi vetlla. 

Turistes

Edinburg

Els turistes són sers ben curiosos. Sembla com si ser turista no sigui un fet circumstancial sinó una manera de fer i estar. Vesteixen diferent a la resta, són gregaris, i si no fos per la seva edat i el seu bon comportament, hom diria que fan una sortida escolar amb la mestra. Es mouen en fila de dos o tres i, quan s'aturen, fan una rotllana al voltant de la seva líder. Els agrada fer fotografies i posen perquè algú altre els retrati davant de qualsevol edifici, monument o cartell. Observar turistes és ben curiós i divertit, fins i tot és instructiu perquè els altres fan, més o menys, de mirall d'un mateix. 

El meu poble i jo

Paisatge de Sora, masos de Rocafiguera i el Boixader. Al centre i dalt de les muntanyes, Sant Martí de Vinyoles

Aquest és el meu paisatge i el lloc on vaig néixer, Sora. Retrobo records de la meva infància en un arbre, una casa, un camí... Un gronxador que ja no hi és, el so de les fulles mogudes pel vent que avui no sento... Presències i absències, tot a la plegada. No és el poble de la meva infància, és un altre, perquè la meva mirada ha canviat. Així i tot, aquest és el meu paisatge i les meves arrels que conformen, inexorablement, part de la meva identitat. 

Mil flors

Mil flors en un pam quadrat, meravella de les meravelles. Són petites i discretes i s'apleguen, totes juntes, per fer-se costat i omplir de colors i flaires les voreres dels camins. Desprenen una melodia lleugera i alegre. És el cant de la primavera.

Estimat bloc

Racó de Granollers

Estimat bloc sé que fa dies et tinc abandonat però avui caminant per un carrer he vist una imatge que m'ha fet pensar en tu. No portava la màquina de retratar i l'he fet amb el mòbil. Sé que no és el mateix, les imatges han de mantenir una qualitat digne en tot moment. Espero que no m'ho tinguis en compta, l'ocasió s'ho mereixia. Res més, fins a la propera. 

Noia amb ranuncles

Pintura Noia amb ranuncles de Theo van Doesburg

Elisenda mirava com es balancejaven els ranuncles acabats de florir a la vora de l'estany. De lluny sent la seva mare que la crida:

— Elisenda, que no sent el cotxe? Ha arribat l'avi.

Se li il·lumina el rostre. L'avi... L'avi la fa riure i sempre fa coses amb ella. Sovint passegen pel bosc de prop de casa i li ensenya a posar noms a les plantes i als arbres. Elisenda, d'una revolada agafa un grapat de ranuncles i se'n va corrents feixes amunt.

— Avi, avi, mira quins ranuncles acabo de collir. Són per a tu, vols que els pintem?

— Quina idea més bona— li diu l'avi mentre aprofita l'embranzida de la nena per fer-la volar braços amunt.— Anem a saludar a la teva mare i a buscar tots els estris. Farem uns quadres de ranuncles preciosos.

Després de berenar pa amb melmelada i un te, la mare els insisteix que cal berenar, l'Elisenda i l'avi es posen a treballar. Elisenda es fixa molt en les flors i les pinta amb pinzells prims, traç àgil i molts detalls. L'avi sembla que pinti de memòria i des del cor.

Elisenda es mira el seu quadre i n'està satisfeta, després mira el que ha fet l'avi:

— Qui és aquesta nena, avi?

— Aquesta nena ets tu, la més bonica de totes les nenes. I aquests són els ranuncles. Què et sembla si l'anomenem Noia amb ranuncles?

A la mare li agraden els dos quadres, diu que té dos artistes a la família i que Noia amb ranuncles és un dels millors quadres de l'avi.

Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts