Caldes de Montbui
Que l'afany per fer el cim no us cegui la mirada. Graó a graó podeu recórrer el mur des de la primera pedra, perenne, passant per l'ombra del fanal que pinta un clarobscur com si fos un miratge i acaronar les verdes herbes que s'esmunyen entre les pedres. A dalt, el record del camí, us farà més grata la mirada.
S'ha de valorar també el camí, no veure només el final... Bon passeig!
ResponEliminaFer el camí ens fa gaudir de l'arribada.
EliminaQuan es fa de nit, aquest mateix fanal il·lumina els graons.
ResponEliminaPer a no ensopegar.
El fanal està molt ben posat per fer-nos companyia en la pujada. Ens il·lumina el camí.
EliminaLa llum es troba en la pujada, sovint a mig camí.
ResponEliminaQuan més amunt pugem, més ens desprenem dels nostres neguits.
EliminaSuposo que al final de les escales es deu veure un paisatge fantàstic...A mi m'agradaria pujar les escales de nit i jugar amb l'ombra del fanal...
ResponEliminaBon diumenge, Consol.
Crec que en aquest cas trobaríem la nostra ombra. Haurem d'esbrinar-ho.
EliminaSovint el deler per arribar a les fites ens impedeix gaudir del que trobem a cada pas. Està bé tenir un horitzó on voler arribar, però encara més no preocupar-se per si hi arribem. El dia a dia és molt important, gairebé l'únic que "tenim". Ara que ho dic recordo el dilema de l'Erich Fromm: "Tenir o ésser". Apuntem-nos a l'ésser.
ResponEliminaAquesta és la qüestió: saber viure el moment. Tenim allò que som.
Elimina
ResponEliminaCada passa és un fragment de temps present que connecta l'ahir amb el demà amb el record com a magatzem de la memòria.
Abraçades, des de El Far.
Ho expresses molt bé, Jordi. Som sers en construcció contínua.
EliminaUna abraçada.
¿És aquí on es troba l'August? Volia escriure un missatge de benvinguda però no trobo cap enllaç...
ResponEliminaMolta salut.
Benvinguda, Olga, a l'Hora Blava.
EliminaSi busques a l'August García el trobaràs a Rapsòdia. Hi ha el seu enllaç en la columna de la dreta.
Fins aviat.
Passa a passa, escaló a escaló, amb plena consciència del camí que fem.
ResponEliminaÉs així, pas a pas, prenent consciència, que vaig aprendre a fer cims de gran alçada. Ho sabem però massa sovint fem les coses sense fixar-nos-hi perquè estem capficats amb allò que hem de fer després.
EliminaÉs bonic observar els camins i viure'ls moment a moment... sencers. La bona vista del final, la gaudirem al final, qui sap si encara més si no hi hem posat excessives expectatives.
ResponEliminaA vegades les expectatives no ens fan gaudir d'allò que tenim davant. Hem de saber apreciar allò que se'ns ofereix.
Eliminamentre fem el camí fem tota la resta
ResponEliminaNomés cal posar-nos en marxa.
EliminaPoc a poc pugem els graons no hi ha presa, gaudim del camí, si és fa fosc el fanal il·luminarà les nostres passes.
ResponEliminaHem de pujar confiats en les nostres forces, tindrem tot el que ens faci falta.
Elimina