Vil·la Joana, Museu Casa Verdaguer
Té un poema amagat
De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i els papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
Eduard Sanahuja
A totes les edats guardem secrets i amaguem coses. Calaixos secrets, quin títol més adequat per aquest poema.
ResponEliminaAquest és un poema preciós!!!
Sí, és un poema preciós. De grans i de petits tenim secrets per amagar, a vegades ho fem amb tant intensitat que oblidem que els tenim.
EliminaCal tenir a mà la clau dels calaixos secrets. Per si hi ha una urgència per assaborir vivències.
ResponEliminaA la mà però no a la vista de qualsevol. Hi ha secrets que són ben nostres i ningú els ha de saber.
EliminaPetits secrets que guardem com tresors.
ResponEliminaTresors que només nosaltres sabem el seu valor.
EliminaUn poema preciós...I qui no té secrets amagats als calaixos de la memòria? M'ha fet gràcia veure la paraula trinxant, que feia temps que també estava amagada...
ResponEliminaBon vespre, Consol.
També tenim paraules amagades que ens fan una gràcia especial.
EliminaBon vespres, M. Roser.
Sort de la poesia...
ResponEliminaAmagar poemes és un acte molt poètic.
ResponEliminam'ha agradat molt ! i enguany entre tanta injustícia se m'ha passat per alt la poesia
ResponEliminaQuan tot sembla que trontolli i l'esdevenidor és incert, la poesia és el nostre refugi.
ResponElimina