La neu
Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s'escaparia?
Joana Raspall
Preciosa la neu i preciós el poema. Aquí va nevar una mica, però la neu no va quallar gens, una pena!!!
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Aquí vam tenir neu només per unes hores però va ser bonic de veure-ho.
EliminaBon vespre, M. Roser.
Aquí, al meu Vallès, també ha nevat més o menys igual... tota la tarda d'ahir sense agafar, i en canvi la de la nit i d'aquest matí si que ha quedat una mica, uns poquets centímetres. Aquest poema és encisador!
ResponEliminaSí, és d'una senzillesa encisadora.
EliminaSempre és gratificant llegir els poemes de la Joana Raspall. Barreja d'una delicada poesia amb una aparent innocència.
ResponEliminaA Sants no vam tenir la teva sort, Consol: la nevada va fer un dit de gruix a la matinada, però va durar poquíssim.
Al Vallès va tenir unes hores d'esplendor, just perquè el paisatge quedés lleugerament emblanquinat.
Eliminaes pols de talc
ResponEliminaÉs neu, ho van veure els meus ulls.
EliminaLa capsa podria ser la mateixa poesia. Provant de fer perdurar l'efímer. Com la teva fotografia.
ResponEliminaGràcies, Helena. En certa manera la fotografia és com una capsa màgica que reté el temps i el fa perdurar.
EliminaEncantadora com sempre, la Joana Raspall.
ResponEliminaÉs deliciosament encantadora.
Elimina