Quin carrer més original, Volia contar els esglaons però és una mica difícil, em sembla que n'hi ha una quarentena...Suposo que deus have de mirar bé on poses els peus, per no baixar rodolant! Bon vespre.
M'agrada molt el poema d'Esperança Castell. I em sembla magnífica la combinació entre el títol, "Destí" i la imatge d'aquesta escala que sembla feta de costelles. Vull pensar que el poble no esperarà eternament. El contrapunt viu de l'acordió i del mercat és magnífic. Gràcies a tu, i a la poeta també.
Precioses escales, per pujar-les fins al cim.
ResponEliminaPujarem lentament fins que sonin les notes alegres de la nostra música.
Les pujarem sense pressa per gaudir-ne i per està atents a cada nota.
EliminaQuin carrer més original, Volia contar els esglaons però és una mica difícil, em sembla que n'hi ha una quarentena...Suposo que deus have de mirar bé on poses els peus, per no baixar rodolant!
ResponEliminaBon vespre.
Són segures M. Roser, fetes a la nostra mida, amb corvetures i ondulacions, talment com som nosaltres.
EliminaM'agrada molt el poema d'Esperança Castell. I em sembla magnífica la combinació entre el títol, "Destí" i la imatge d'aquesta escala que sembla feta de costelles. Vull pensar que el poble no esperarà eternament. El contrapunt viu de l'acordió i del mercat és magnífic. Gràcies a tu, i a la poeta també.
ResponEliminaM'alegra que t'agradi la veu d'Esperança Castell. Una veu de dona que trepitja el terra i eleva la mirada per veure-hi més enllà.
EliminaLes escales, com una metàfora a un acordió vertical.
ResponEliminaEscala musical.
Un acordió que s'alça per damunt de la nostra ment.
EliminaEls graons són experiència quan més en puges més en saps.
ResponEliminaI et donen una nova perspectiva del lloc i del moment.
Elimina