5 de novembre del 2017

Destí

Carrer a Canet de Mar

Mentre el poble dorm,
a l'espera quallada del silenci,
el vent ens sobreviu.
Al matí sonen alegres en el mercat
les notes intrèpides d'un acordió.

Esperança Castell Rodriguez
Destí, dins Negre i fil

10 comentaris:

  1. Precioses escales, per pujar-les fins al cim.
    Pujarem lentament fins que sonin les notes alegres de la nostra música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les pujarem sense pressa per gaudir-ne i per està atents a cada nota.

      Elimina
  2. Quin carrer més original, Volia contar els esglaons però és una mica difícil, em sembla que n'hi ha una quarentena...Suposo que deus have de mirar bé on poses els peus, per no baixar rodolant!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són segures M. Roser, fetes a la nostra mida, amb corvetures i ondulacions, talment com som nosaltres.

      Elimina
  3. M'agrada molt el poema d'Esperança Castell. I em sembla magnífica la combinació entre el títol, "Destí" i la imatge d'aquesta escala que sembla feta de costelles. Vull pensar que el poble no esperarà eternament. El contrapunt viu de l'acordió i del mercat és magnífic. Gràcies a tu, i a la poeta també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi la veu d'Esperança Castell. Una veu de dona que trepitja el terra i eleva la mirada per veure-hi més enllà.

      Elimina
  4. Les escales, com una metàfora a un acordió vertical.
    Escala musical.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un acordió que s'alça per damunt de la nostra ment.

      Elimina
  5. Els graons són experiència quan més en puges més en saps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I et donen una nova perspectiva del lloc i del moment.

      Elimina