L'AVI.- (...) ¿Que ja sabeu què vol dir entrar un llibre?...
SENYOR PAU.- No em creia jo... que...
L'AVI.- Un destorb! ¿Que hauria fundat "La Puntual" jo, si m'hagués distret amb els llibres? ¿Que hauria seguit, el teu pare, si li hagués donat per a llegir? ¿I que hauries fet tants diners tu, si haguessis sabut de lletra? Llença això.
ESTEVE.- Bueno, el llençarem.
L'AVI.- A casa d'un comerciant són metzines, els llibres, o pitjor. Tots els que he vist que s'hi entretenien, han acabat per un desfalc. Comencen per un, després en ve un altre, i com que hi escriuen cabòries que no hi són a la merceria, ¿qui els lliga en el taulell, després? (...)
Santiago Rusiñol
L'auca del senyor Esteve
Ho tenia clar, l'avi!. Tot i que tenir-ho clar no vol dir que sigui encertat.
ResponEliminaM'has fet recordar a munparet, forner des del set anys, que sempre em deia que no deixés els llibres; que ell de ben petit va haver de posar-se a la feina i que, malgrat això, li agradava molt llegir i fer comptes.
Uns barrets genials ara pel solet que ens ve.😉
Bona Pasqua, nina. ☕😊🌺
Potser ha estat molt freqüent que la generació anterior a la nostra tingués molt clar que havia d'afavorir que els seus fills estudiessin per tal d'oferir-los una vida millor que la seva. I van fer molts sacrificis perquè es complís.
EliminaAquí, Rusiñol, parla d'una altra època, on una petita burgesia incipient es troba en una altra cruïlla: mantenir-se tal qual de generació en generació, o bé, acceptar els canvis socials i adaptar-se a ells.
Bon Dilluns de Pasqua, sa lluna.
A qui li agraden els llibres, ja li poden anar dient que li agradaran sempre. En part té raó, l'avi. No pas en que siguin metzina, no... sinó que comencen per un i després en ve un altre i un altre ... sí que té raó. És com una mena d'addicció, per a qui li agraden, pels que ens agraden, però en aquest cas molt més "salvadora" que no pas perjudicial.
ResponElimina- Si vos poguéssiu entendre, avi, de quantes coses ens han salvat els llibres, no parlaríeu així. I no distreuen, no. Que fan viure la vida més intensament. M'hauria agradat que coneguéssiu el meu avi. El meu avi forner, de tota la vida, va fer prosperar el seu negoci i va muntar-ne un altre de a més a més, i era un gran lector. Enamorat dels llibres.
Bona Pasqua a tothom!
EliminaMolts som lletraferits, ens agraden els llibres i hi persistim.
EliminaAixò que expliques del teu avi em fa pensar que la gent que ha tingut més difícil l'accés als llibres ha estat qui més els ha sabut valorar i estimar.
Molt bon Dilluns de Pasqua, Carme!
EliminaEstà clar, els qui ens agraden els llibres no serem mai rics, i, per a què volem ser tan rics?, no ens hem d'endur res, al final del camí.
ResponEliminaEm fas pensar en una dita que diu: "era tan pobre que només tenia diners". Hi ha moltes maneres de ser ric i de ser pobre.
EliminaAquest avi tenia les coses clares, encara que no fossin encertades...No tot ha de ser fer diners! Cal posar-se en l'època i en unes situacions especials, per entendre les seva manera de pensar!
ResponEliminaBona Pasqua , Consol.
Sí, cadascú és ell i les seves circumstàncies.
EliminaBon Dilluns de Pasqua, M. Roser.
El maleït sentit pràctic... dels que prefereixen sempre un bitllet de deu euros a un llibre.
ResponEliminaBitllets i llibres són coses molt pràctiques i necessàries, tot en la seva justa mesura.
EliminaDoncs sí, els llibres són un perill, perquè causen addicció. D'acord que són de les millors addiccions que es poden tenir, però cal anar amb compte, llegir enganxa molt!
ResponEliminaAixí com hi ha gent tocada per la tramuntana també n'hi ha de tocada pels llibres. Són additius.
EliminaLlegir enriqueix. Els gran lectors són molt rics, més que els grans adinerats.
ResponEliminaLa lectura ens fa obrir la ment a altres ments i a altres mons. Ens enriqueix.
EliminaSegur que hi ha gent molt adinerada només encegada pels diners.
No sé si reps els aforismes de Minimàlia, Consol. Però vinc a dir-li a l'avi d'aquí dalt, de l'auca del Senyor Esteve, que es llegeixo el d'avui:
ResponEliminaPer a què serveix llegir? Resumim-ho: per seguir un rastre, per saber què pensen els déus, per ensinistrar animals, per quan els àngels ens abandonen, per no obeir els mandarins, perquè no ens esclavitzin, per viatjar en el temps, per emmirallar-nos, per alimentar-nos, per plaer, per ser rodons.
Vicenç Pagès Jordà (Figueres 1963)
Queda constància de que ho has dit i molt ben dit. I farà bé tothom d'escoltar-ho.
EliminaNo conec en Vicenç Pagès però les seves paraules m'han cridat l'atenció i el desig de conèixer.
Si no llegíssim, ara mateix no estaríem aquí.
ResponElimina"Tants caps, tants barrets", sembla que digui la foto.
Sort en tenim de llegir i rellegir. Sí, "tant caps, tants barrets," hi ha opinions per tot i de tot, per donar i vendre.
EliminaBon repàs a l'Auca, Consol, i unes fotografies molt ben trobades.
ResponEliminaUn aplaudiment!
Gràcies, Glòria. La iniciativa ha sorgit arrel de la idea del Consorci de Normalització Lingüística de Granollers que enguany fa activitats en relació a l'Auca de Rusiñol per Sant Jordi.
Elimina