L'atzavara no es deu penedir mai d'haver tret la flor... Nosaltres ens penedim a vegades, però no ens podem desdir, com diu el poema. El mal (o el bé) ja està fet quan hem parlat.
Una magnífica foto de l'atzavara... impressiona l'alçada que agafen aquestes tiges.
Per bé o per mal les paraules hi són en la nostra memòria i en la dels altres. De l'atzavara m'agrada el seu nom però sempre la relaciono amb sequedat i vida atzarosa.
Aquesta Flor de l' atzavara, creix ben bé de gairell...Alguna ventada la farà caure! Si la tallem , l'atzavara es fa molt més esponerosa. Les paraules un com dites, és queden per sempre, cal pensar-les abans de deixar-les volar. Petonets, Consol.
Potser s'ha adaptat a les corrents d'aire, qui és flexible i fort és qui millor respon a la fúria del vent. Cert, cal pensar-les, però a vegades no sabem quin impacte produirà en els altres. Bon dia, M. Roser.
"No ens podem desdir de les paraules pronunciades"
ResponEliminaCert, una vegada fora ja està fet.
La llum i els colors dintre el teu cor.
Aferradetes, nina.
Les paraules són un fet que hom no pot esborrar.
EliminaAferradetes, sa lluna.
L'atzavara no es deu penedir mai d'haver tret la flor... Nosaltres ens penedim a vegades, però no ens podem desdir, com diu el poema. El mal (o el bé) ja està fet quan hem parlat.
ResponEliminaUna magnífica foto de l'atzavara... impressiona l'alçada que agafen aquestes tiges.
Per bé o per mal les paraules hi són en la nostra memòria i en la dels altres.
EliminaDe l'atzavara m'agrada el seu nom però sempre la relaciono amb sequedat i vida atzarosa.
La mare mor en infantar la seva flor.
ResponEliminaI no es refà mai més? Ai las! i jo que creia que es corsecava, i no que es morís.
Eliminaaixò es una atzavara? Jo sempre l'he vist com un espàrrec verd gegant
ResponEliminaPerquè ets una persona amb una imaginació molt creativa, Pons.
EliminaAquesta Flor de l' atzavara, creix ben bé de gairell...Alguna ventada la farà caure! Si la tallem , l'atzavara es fa molt més esponerosa.
ResponEliminaLes paraules un com dites, és queden per sempre, cal pensar-les abans de deixar-les volar.
Petonets, Consol.
Potser s'ha adaptat a les corrents d'aire, qui és flexible i fort és qui millor respon a la fúria del vent.
EliminaCert, cal pensar-les, però a vegades no sabem quin impacte produirà en els altres.
Bon dia, M. Roser.
No ho sabia això de l'atzavara, que floria una sola vegada i que després moria. Una bona metàfora per un poema, com ho ha demostrat la poeta d'avui.
ResponEliminaEsperança Castell fa una metàfora poètica d'una vivència profunda i complexe.
EliminaDesdir-se de les paraules, aquelles coses petites de mal averany, que deia Forster.
ResponEliminaAquelles coses petites que tan bé o tan malament ens poden caure.
Elimina