Instal·lació amb els noms de literats catalans i cadira, Vil·la Joana, MUHBA Barcelona
MOT RERA MOT
- Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
- mentre la gent dormia ja, el pessebre,
- amb palpadores mans de cec, absort,
- posava tous de molsa humida als junts
- dels suros nets i veia clar paisatge.
- Ara que intento, vell i pobre, fer,
- desconhortat, nit closa ja, el poema,
- bròfec, nuós, amb mans tremolejant,
- poso llacunes de silenci trist,
- mot rera mot, i miro la tenebra.
- Joan Vinyoli
Que maca aquesta instal·lació! (I això que a mi les instal·lacions em costa sovint que m'agradin)
ResponEliminaLa fotografia, com sempre, preciosa, amb aquesta ombra del seient sobre els escriptors.
I el poema, trist, d'un Vinyoli trist, però sempre magnífic. M'agrada molt l'expressió "ric d'infància".
Potser simplement han aprofitat una paret per escriure els nom d'escriptors catalans però no sabia com anomenar-ho. Sí, és un poema trist on es respira el buit a la fi d'una vida.
EliminaMot rere molt s'han dit tantes coses... hi ha tantes maneres de dir, tantes possibles combinacions que, tot i expressar de vegades els mateixos sentiments, les mateixes sensacions, el resultat és diferent. Per això quan hom diu que tot està ja dit no puc estar d'acord, la forma de dir forma part del missatge.
ResponEliminaCada veu és única i aporta la seva mirada particular de veure el món.
EliminaHa passat de ric d'infància a pobre de bellesa, però segurament ara és ric de versos...Una mica trist el poema.
ResponEliminaPetonets.
Malgrat la seva profunda tristesa és un Vinyoli ric en mots i versos cultivats al llarg de la seva vida.
EliminaGran Vinyoli!
ResponEliminaM'agrada aquesta pared/homenatge als escriptors catalans. Una bona idea!
Una idea senzilla i ben trobada, a cop d'ull t'adones de la quantitat d'escriptors que tenim i aquest és un bon indicador d'una llengua viva i forta.
EliminaUna cadira sàvia i d'ombra il·lustrada.
ResponEliminaSí, una paret de noms il·lustres.
EliminaEls dos papers de la paret no acaben de quadrar del tot :S
ResponEliminaTens raó, sempre hi ha algú que no li acaben de quadrar les coses que fa. Pobres els literats que els ha tocat ser a la ratlla.
EliminaUna paret plena de poetes!! Quina meravella. Un bell trist poema.
ResponEliminaCrec que hi ha poetes i escriptors. Diria que la intenció és visualitzar la riquesa literària que tenim en llengua catalana. No em sembla trist.
Eliminagràcies Vinyoli m'agrada i aquesta cadira i es mots també!
ResponEliminaVinyoli, sempre profund i colpidor. Una cadira per seure a llegir a tots els nostres literats.
EliminaNo té res a veure amb la infantesa el que descobrim de grans, per desgràcia.
ResponEliminaPotser fer-se adult és un llarg procés d'aprenentatge, un camí que parteix d'un lloc i d'una situació concreta.
Elimina