Si us agrada el romànic, visiteu Santa Maria de Lluçà. És una joia arquitectònica i està situat en un paratge molt bonic. També us recomano que escolteu a en Joan, el seu guia que, té un munt de coses per explicar i ho fa amb un sincer entusiasme. Coneix i s'estima totes les pedres d'aquest llogaret.
El claustre, magnífic!
Tens raó és molt bonic. Jo vaig anar-hi ja fa un temps...
ResponEliminaPetonets, Consol.
És un lloc per retornar-hi.
EliminaBona tarda, M. Roser.
Els claustres sempre transmeten força i alhora pau. La força de la pedra aixecada cap al firmament i la pau del que roman immutable en el temps.
ResponEliminaSempre és una delícia visitar-los.
Un espai de recolliment i meditació.
EliminaHi vam estar, però fa tants anys que et farem cas i hi tornarem. De passada potser coneixem en Joan. En veure la teva fotografia venen ganes de fe-ho aviat.
ResponEliminaEn Joan és tot un personatge i un pou d'informació. A més, els voltants són bons per fer caminades.
EliminaHi tornarem... ja no me,n recordo gaire...
ResponEliminaT'agradarà. L'església i el paisatge es mereixen una nova visita.
EliminaTu de claustre no te'n deixes escapar ni un, eh!
ResponEliminaÉs cert que m'agrada el romànic. Estic convençuda que és un gran patrimoni que tenim i encara és força desconegut per molts.
Elimina
ResponEliminaEl claustre com a espai on recollir-se en el silenci i escoltar-se a si mateix. Convida la imatge a lliurar-se a la contemplació.
Abraçades, des de El Far.
A més tenen un camí circular per a caminar-hi pausadament envoltant a la llum i a la font del centre.
EliminaAbraçades, Jordi.
Però sembla una mica gòtic!
ResponEliminaEl teu comentari ha fet investigui i potser hi ha un error en el meu arxiu fotogràfic. He canviat la imatge perquè es vegi més clar.
EliminaAra sí!
ResponEliminaLa foto anterior era de l'abadia de Santa Maria d'Arles, Vallespir, del s. XII que té un claustre del s. XIII i XIV que, efectivament, és gòtic. Gràcies pel teu comentari a partir del qual he pogut esmenar un error.
Elimina