25 de febrer de 2017

Pluja fina


No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra
Cançó de pluja (fragment)

16 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema d'en Segarra...Damunt el vidre n'hi ha moltes de perles!
    Petonets, Consol.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I si escoles la pluja pots sentir una música suau i harmoniosa semblant a la música del poema.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Suprimeix
  2. A mi també m'agrada molt aquest poema tan bell com la pluja més fina i les seves perles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Expressa molt bé el clima que es crea en un dia de pluja suau i cadenciosa.

      Suprimeix
  3. Consol que fotografia més bonica, que delicadesa de poema. Imatge i paraules convergeixen al cim de la bellesa

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La pluja és bella i val la pena que ens parem a sentir-la. Gràcies, Alfonso, m'alegra que t'agradi.

      Suprimeix
  4. Rere el vidre, s'endevinen les branques nues que entomen la pluja. Clamen la florida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'aigua, portadora de vida, les farà florir.

      Suprimeix
  5. M'agrada que la pluja i el vidre no estiguen sols. M'agrada veure els arbres nus al darrere.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I, si t'hi fixes, veuràs que les gotes més grans reflecteixen l'arbre, el multipliquen.

      Suprimeix
  6. La pluja, com la nit i la tardor, tres elements molt lírics per la seva tristor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La pluja no em sembla trista, penso que és un bé que se'ns atorga i un motiu d'alegria.

      Suprimeix
  7. Mirar la pluja rere el vidre torna en màgic i especial un dia qualsevol. Preciosa foto, com sempre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La pluja ens apaivaga i ens reconforta.

      Suprimeix
  8. Reconec la meua atracció quasi obsessiva per la pluja i pels poetes que en parlen. Fa uns anys vaig publicar a Passa la vida una entrada titulada 'Que ploga!', quasi a manera de conjur, des de diferents textos literaris, d'una pluja que no arribava mai. Més de tres anys després, i amb el teu permís, he afegit aquesta entrada teua al meu repertori poètic pluvial. Mira com ha quedat, si vols; però tingues pietat amb les fotografies que hi apareixen, per favor. La teua és també un poema visual. Gràcies anticipades.
    http://passalavidapassa.blogspot.com.es/2013/10/que-ploga.html

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. T'ha quedat una entrada molt maca i molt afalagadora. Les teves fotografies estan molt bé perquè van a l'arrel, a allò tan valuós i únic que aporta la pluja. També m'agrada la idea d'anar construint un tema amb el temps ja que pots anar explicant molts matisos. La pluja és un gran tema i s'ho val.

      Suprimeix