31 de gener del 2017

Pedrís


Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món s'ordena
entre el repòs i el moviment, 
ritme suspès que l'aire mena. 

Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, 1886-1962)
Parpella d'or del vespre (fragment)

18 comentaris:


  1. Sempre m'ha agradat seure en un pedrís i contemplar a la serena la vida i el seu esdevenir. Com qui mira en acció contemplativa la geografia de les coses al seu pas.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si a més hi fa sol, a l'hivern, és tot un plaer.

      Elimina
  2. M'encanta la paraula pedrís, tant com el pedrís mateix.
    I també les cases que el tenen vora la porta, com si fos un gest d'acolliment. Seure, en companyia a prendre la fresca a les nits d'estiu, o al solet d hivern com tu dius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'encanta i em porta records d'infantesa quan als capvespres d'estiu la gent s'hi reunia per a prendre la fresca.

      Elimina
  3. Els pedrissos de les cases, a Topares encara hi són i tenen els seus noms, "el pedrís del metge", el pedrís de la Pepilla "... i a les tardes nits d'estiu, els veïns es reuneixen a xerrar i a les fredes tardes d'hivern, com sempre estan a l'empara de l'aire, recullen els últims raigs del dia abans de recollir-se en les cases.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa gràcia que s'anomeni el pedrís amb el nom de la persona que més s'hi asseu. Malgrat que no recordo que es digués d'aquesta manera al meu poble, sí que tinc imatges de persones assegudes al seu pedrís preferit. Seria bo tornar a recuperar aquestes velles (i sanes) costums.

      Elimina
    2. Més aviat és el nom de l'amo o de la mestressa

      Elimina
    3. Així és com en els bancs de l'església tal com també explica l'Olga.

      Elimina
  4. Ara a l'hivern el pedrís està molt fred, però si hi toca una mica de solet s'aprofita molt. Igual que a l'estiu, en les vetllades a la fresca de després de sopar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, a l'hivern abans de seure al pedrís cal que primer li doni el sol. Sempre tan assenyat, Xavier.
      Al meu poble a l'estiu se sopava molt d'hora i després es feia una llarga tertúlia. Potser la memòria em falla però ho recordo així.

      Elimina
    2. Quan jo era petit Sants era com un poble, encara feia relativament poc que s'havia incorporat a Barcelona. La meva àvia va néixer quan Santa Maria de Sants tenia municipi propi.
      Als vespres d'estiu era molt habitual veure els veïns treure les cadires al carrer per xerrar, mentre la canalla jugàvem a la placeta.

      Elimina
    3. Cada època crea les seves pròpies costums i això ens diu molt de com era la gent.

      Elimina
  5. Exacta, precisa i sensible captació del moment. Estimo el pedrís que m'ofereix descans i, si pot ser, ombra i vista. O el pedrís on poder conversar amb algú.
    El nom, com diu Alfonso,vindria a ser com els antics reclinatoris a les esglésies, que portaven el nom dels usuaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pedrís de la fotografia és de l'església del meu poble. Recordo que a la meva infantesa a la sortida de missa era costum quedar-se a parlar amb la gent. Era la seva trobada setmana.
      Gràcies per les teves paraules, Olga.

      Elimina
  6. Abans al pobles petits , sempre trobaves algun pedrís on seia la gent per fer petar la xerrada...sobretot als voltants de l'església.
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquest pedrís m'ha recordat les tertúlies de la gent del poble.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  7. Un pedrís, fet de pedra acollidora en aquest cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una pedra antiga que ha acompanyat a les veus del poble.

      Elimina