27 de gener del 2017

Oblit


El nostre present ens sembla més lleuger.
Però hem perdut dreceres cap al passat
que descabdellen records,
com els cercles d'una pedra 
que salta sobre la pell de l'aigua,
abans de ser empassada
pel fang tèrbol de l'oblit. 

Esperança Castell Rodríguez
Vitrina (fragment) dins Flames a la fosca

16 comentaris:

  1. Quins colors i quines formes ens ofereix la natura. I tu Consol, els saps captar en el moment precís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, només cal mirar per trobar belles imatges a l'atzar.

      Elimina
  2. Aquesta aigua és com un estampat preciós!!!

    El poema una petita joia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. El poema parla de coses profundes.

      Elimina
  3. Sempre podem recuperar les dreceres cap el passat o fer-ne de noves cap el futur...Les primeres ens duran records, les segones esperança!!!
    M'ha costat entendre la foto ( que no m'hi guipo prou) semblen herbes lleugeres surant damunt unes aigües manses.
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has entès molt bé la fotografia. Crec que el poema ens diu que a vegades ens sentim lleugers perquè no volem recordar el passat.

      Elimina
  4. Què fotografia més bonica. El poema també m'encanta:
    Com els cercles d'una pedra
    que salta sobre la pell de l'aigua,

    ResponElimina
    Respostes
    1. La naturalesa és una font d'imatges belles.
      El poema ens diu coses profundes amb paraules senzilles, un reflex del que ens explica.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Ras i curt. Comentari precís, Elfreelang.

      Elimina
  6. M'agrada molt aquesta imatge que, a pesar que capta elements concrets, els mostra com a abstractes, tot color i moviment. I encara més m'agrada la combinació amb els versos. No coneixia la poeta i sembla interessant. Les dreceres que ens menen al passat ens porten també, encara que semble una contradicció, a l'ésser que som ara.

    Gràcies. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quan vaig fer la foto em va captivar el color i moviment de les fulles seguint el corrent d'aigua. Conec personalment a la poeta, aquest és el seu primer llibre imprès, i certament, és profunda en el missatge.
      M'alegro que t'agradi, Maria Josep.

      Elimina
  7. Quina imatge sorprenent! Sempre saps captar el moment precís, l'instant oportú per captar la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La naturalesa ens oferix moltes oportunitats per poder apreciar la seva bellesa. Gràcies, Glòria.

      Elimina
  8. És molt abstracta i original la imatge, costa de saber de què es tracta, amb aquest verd festuc tan intens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un to de verd intens i il·luminat que ressalta damunt el verd de les profunditats del llac.

      Elimina