Has trobat un poema molt adient per complementar la fotografia. Quina bellesa fa aquesta perspectiva, aquestes ombres que fan les finestres amb la llum lateral...
Veig que vas aprofitar i gaudir e la visita i no m'estranya pas...Els vidres, amb el sol, fa dibuixos màgics! Els balladors ara deuen descansar... Petonets, Consol.
Això bé podria ser un passadís de Versailles.
ResponEliminaJa veus, a vegades anem lluny per veure coses que potser tenim ben aprop.
Eliminai amb l'orella a frec del sòl sento el murmuri de passes apressades que venen i s'apropen al compàs d'un vals
ResponEliminaSeria fantàstic fer un vals en aquest espai. Un passadís que enamora!
EliminaHas trobat un poema molt adient per complementar la fotografia.
ResponEliminaQuina bellesa fa aquesta perspectiva, aquestes ombres que fan les finestres amb la llum lateral...
Sí, quan el vaig trobar vaig pensar que li anava com anell al dit. Una vidriera que reflecteix una llum molt maca.
EliminaUn passadís amb molta màgia, aquest si que el recordo bé. Sempre trobes poemes i fotos que encaixen a la perfecció.
ResponEliminaGràcies, Carme. És un passadís que es fa recordar.
EliminaVeig que vas aprofitar i gaudir e la visita i no m'estranya pas...Els vidres, amb el sol, fa dibuixos màgics!
ResponEliminaEls balladors ara deuen descansar...
Petonets, Consol.
La llum ens deixa dibuixos de filigrana.
EliminaBon dia, M. Roser.
Sempre _ m'admira la idoneïtat de la imatge i el poema, sembla estar fet un a partir de l'altre, sense que jo sàpiga l'ordre.
ResponEliminaA vegades és l'atzar que t'hi porta, parelles d'imatge i poema que es troben.
EliminaSemblen una partitura, les ombres.
ResponEliminaO les tecles d'un piano, blanques i negres.
Elimina