Jaume Plensa, galeria Senda, Barcelona
M'atrau l'obra de Jaume Plensa. Aquests caps de noies, quasi nenes, gegants i ovalats, em transmeten placidesa i serenor. Blanques i silencioses, escolten atentes tota la remor de dins i de fora. Figures que et conviden a compartir un espai de meditació.
La Carmela, que és la que hi ha al davant del Palau de la Música, s'assembla a la de la teva foto, i transmet exactament el que dius.
ResponEliminaSí, totes tenen una retirada, blanques o negres. Sobre la Carmela, una persona em va dir que li hauria agradat més que li digués Carmeta. I a mi també.
EliminaAquestes cares, per al meu gust són el milor del milor d'en Plensa. En vaig veure unes quantes al museu de Ceret i em can encantar, pel que transmeten, però també per les diferents prespectives que tenen. Són màgiques.
ResponEliminaSí, són màgiques. Malgrat que ha deformat les formes de la cara, les veiem "reals" com si no estiguessin desproporcionades. També vaig veure l'exposició de l'any passat a Ceret i em va encantar.
EliminaLa veritat és que són força hipnòtiques...
ResponEliminaHo són, ens transmeten emocions de sentiments profunds.
EliminaSempre em agraden els traços sensibles i les línies tènues que a més tracen emocions i expressen sentiments.
ResponEliminaLes obres de Jaume Plensa són belles, delicades i harmonioses; i ens menen a un món espiritual.
EliminaJaume Plensa no és el que fa escultures metàl•líques amb lletres?
ResponEliminaSí, també en fa. En aquesta exposició té una obra com la que dius.
Elimina