10 d’octubre del 2016

Onsevulga que siguis


Onsevulga que siguis, les paraules
recordaran la mar si hi ha memòria.
Recordaran aquests ponents que esclaten
a la muralla blava de la tarda. 

Joan Margarit
L'ombra de l'altre mar (fragment)

12 comentaris:

  1. Molt bona interpretació d'aquest poema amb la teva imatge. La muralla blava... que ben representada, amb el poent que esclata al fons.

    Un aplaudiment!!!

    ResponElimina
  2. Una imatge ben captada, d'un instant irrepetible. Quina remor més suau, quin aire més net...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la llum que subtilment ho il·lumina, i la salabró de l'aire, i el balanceig suau de les ones,... tot en un instant.

      Elimina
  3. Perfecta combinació d'imatge i poema. Preciosa fotografia.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicens, tot ajuda a reconfortar l'esperit.

      Elimina
  4. Com sempre als poemes que t'agraden, els busques una companyia adient...El mar, que no s'oblida! Preciós el poema i preciosa la foto.
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en aquest cas tenia la imatge i he trobat la companyia d'un poema de Margarit. També l'he escollit perquè mirant aquest mar em venia el record preuat d'una persona. Sovint rera una imatge o un poema hi ha una emoció o un pensament.
      Bon capvespre, M. Roser.

      Elimina
  5. Ai, aquest mar, sempre igual, sempre diferent!
    L'has captat en un moment perfecte, com perfecte és també el poema que l'acompanya.
    Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules que ens acompanyen com si fossin el balanceig de les onades.
      Gràcies, Glòria.

      Elimina
  6. "les paraules/ recordaran la mar si hi ha memòria", tant com les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules i imatges es confonen en la nostra memòria.

      Elimina