Caldes de Montbui
Seure en un banc a veure passar la gent, fixar-se en un personatge i escriure un petit relat.
Al capvespre, acostar-se fins a una cala i deixar que la brisa marina esborri tots el records. Passejar per Barcelona amb un mapa i una màquina de fotografiar, i perdre's i descobrir-la de nou. Anar al mercat, a la parada de les espècies, i impregnar-se de totes les olors. Agafar un bloc i un llapis per dibuixar el primer que et vingui al cap. A hora baixa fer llargues caminades fora vila. És temps de repòs.
Doncs m'apuntaria a qualsevol cosa d'aquestes que dius...
ResponEliminaI a mi m'agradaria la teva companyia.
EliminaTemps de repòs, sobretot del que ja fem habitualment. Perquè fer coses noves, a un altre ritme, és bo per força!
ResponEliminaPer força ha de ser bo poder sortir de la rutina quotidiana i dedicar un temps a l'exercici i a la contemplació.
EliminaLlegir-te des de la feina és una mica una putada, hahaha. Però bé, espero que en gaudeixis!
ResponEliminaNo et queixis, que acabes d'arribar de les teves vacances. Jo tot just les començo.
EliminaUn premi que tenim pocs dies cada any, però ens fem forts per continuar gaudint dels petits moments
ResponEliminaNo sempre el treball ens dignifica i hem de poder fer-ho fora dels dies laborables.
EliminaÉs una de les millors maneres de reposar: fent activitats com les que proposes. Combinades amb les de repòs del literal.
ResponEliminaA gaudir-ne!
Estic d'acord. Fa uns anys he descobert la importància que té a vegades "no fer res" ni tan sols pretendre-ho.
EliminaAra veig que es més obsessió per Caldes en general que no pas pels safareig, et paga alguna cosa l’ajuntament del poble per fer-ne publicitat?
ResponEliminaNo. M'agrada passejar-hi perquè té una mida molt humana i un casc antic ben conservat, és agradable anar-hi. També té un Museu molt interessant. T'ho recomano (desinteressadament).
EliminaHi ha tantes coses "petites" per fer i que ens fan gaudir!
ResponEliminaQue les puguis fer totes, totes les que et vinguin de gust.
Aferradetes i bon descans.
Moltes gràcies, sa lluna. Ho intentaré, el temps en que es gaudeix és molt profitós.
EliminaJo em saltaria passejar per Barcelona...Als altres plans , m'hi apunto! Aquest banc és molt artístic, però molt còmode, no ho sé pas!
ResponEliminaPetonets, Consol.
Ben observat, perquè substituiré Barcelona per altres pobles amb menys turisme i menys xafagó.
EliminaTambé tens raó amb el banc, a vegades els dissenyadors no recorden que els objectes han de ser útils per alguna funció determinada.
Qualsevol d'aquestes coses que proposes és molt temptadora. Mentre decideixo per on començar, m'assec al teu preciós banc.
ResponEliminaBon estiu, Consol!
Ben fet, Glòria. Podria ser un lema de vida: "si no saps què vols fer, seu a contemplar el món".
EliminaBon estiu. Encara no marxo i potser continuo publicant.
ResponEliminaM'agrada la deconstrucció d'imatges i tot allò que suggereix. En aquest cas, la composició convida a reposar mentre es copsa al pas del temps en actitud contemplativa.
Abraçades, des de El Far.
És cert, Jordi. El banc, a més de la seva funció i la seva estètica, és un objecte simbòlic de repòs i contemplació.
EliminaA mi em costa molt d'estar sense fer res. Massa. És bo i dolent alhora, com ser perfeccionista.
ResponEliminaPotser sí, els camins per buscar el benestar són diversos i canviants amb el temps. El punt òptim és difícil de trobar.
Eliminael veritable camí vers la felicitat està compost d'aquest petits plaers ...d'aquest bell repós
ResponEliminaSegurament hi ha molts camins i cadascú ha de trobar el seu.
Elimina