Ens sembla que els murs que construïm tenen una llarga vida, més llarga que les plantes, més llarga que els núvols. És cert, i també ho és que tard o d'hora els murs cauen i queden convertits en runes. Passa, com a les plantes i als núvols fugaços, que s'alcen altres murs per ocupar l'espai. Igual com a les nostres vides.
Tones de pedres. Tones d'stones.
ResponEliminaEl temps passa, efímer com els núvols.
EliminaSí, els murs tard o d'hora esdevenen runes però les plantes fins i tot entre runes creixen.
ResponEliminaLa vida segueix malgrat tot, és persistent.
EliminaM'agraden molt els murs de pedra seca i sempre em pregunto, com és que duren tant...
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Els murs de pedra seca si duren és que han estat molt ben construïts. Em fan pensar que si tenim enginy i fem bé les coses, no ens calen grans materials.
EliminaBona tarda, M. Roser.
Rés dura per sempre. La vida és fugaç.
ResponEliminaLa vida és fugaç, neix per desaparèixer algun dia i per ser reemplaçada.
EliminaLa paraula mur, com separació o distanciament, mai m'ha agradat.
ResponEliminaEls murs de pedra, com els de la teva foto, si m'agraden per fer cases o marges de camins. Li donen certa visió d'antic, de resistència davant els perills.
El temps passa i tots els murs acaben sent ruïnes, uns més que altres, mentre la vida segueix.
Aferradetes i bona nit!
És cert que la paraula mur l'associem a separació i frontera i ens oblidem que totes les cases tenen murs. Les ciutats estan plenes de murs.
EliminaEls murs, per més forts que ens semblin, tenen també el seu cicle de vida i un dia es transformaran en runes.
Bona tarda, sa lluna.
Els murs de pedra seca tenen cura de plantes o limiten camins. Els traïdors són de ciment o de filferro i encara més els murs que aixequen els cors i la insolidaritat dels mateixos.
ResponEliminaEls murs de pedra seca que omplen molts paisatges rurals són molt interessants: era una manera de netejar el terreny pedregós per poder-hi cultivar i també era una protecció davant les inclemències del temps.
EliminaEls murs de filferro ens esgarrifen i més quan sabem que a vegades serveixen per aïllar de forma injusta als més dèbils.
És cert, nintan sols els murs duren per sempre. A vegades costa acceptar que tot és transitori, però sovint és un alleujament.
ResponEliminaPreciosa la foto: pedres amigues
Sí, ens costa acceptar-ho però és així. Ben pensat ens hauria de fer veure quines coses són importants i quines altres no.
EliminaLa imatge és un petit racó de món.
Els murs desapareixen quan deixen de ser útils, però les pedres resten impertorbables.
ResponEliminaL'essència de les coses es manté, només es transforma. Som pols d'estrelles.
EliminaCanviar un mur per un altre... per què no canviar un mur pel cel?
ResponEliminaVestim murs per aixoplugar-nos o per defensar-nos, ens agradi o no n'hem de ser conscients.
Eliminafins i tot quan els murs cauen formen una pila que no deixa de ser un altre mur, de menys alçada però un mur a la fi
ResponEliminaEns rodegem de murs, alguns volguts i d'altres no. Potser no ens en caldrien tants.
Elimina