4 de juny del 2016

Arbre genealògic

Llibre de matrimonis (1756-1849) de Sant Jaume de Frontanyà

Estic fent l'arbre genealògic de la meva família. És una experiència que m'ha portat a fer llargues investigacions a molts arxius. Tocar llibres antics és per si sol una delícia i buscar-hi un nom en concret és una tasca laboriosa però molt motivadora. Aquest full que us mostro és d'uns parents que m'ha costat molt trobar i aconseguir-ho m'ha causat una grata satisfacció.

13 comentaris:

  1. Respostes
    1. Va quedar escrit i encara perdura després dels segles. Jo mateixa sóc una prova d'aquell casori.

      Elimina
  2. Buscar els orígens és una cosa que atrau a molta gent. La meva mare va fer una mica de feina en aquest sentit també, i es va remuntar unes quantes generacions enrere. Ha de ser emocionant quan finalment trobes el rastre dels teus ancestres. Tots hem de venir d'alguna banda, i segur que hi ha sorpreses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha portat moltes sorpreses, una d'elles és que la feina d'investigar t'enganxa. Una altra és veure com s'han mogut els teus parents al llarg del temps, què feien i on vivien.

      Elimina
  3. Saber els origens és interessant, prou que m'agradaria, però les llargues investigacions pels arxius i per les paperasses no m'atreuen gaire. Tinc un germà que s'hi dedica una mica tampoc massa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó, em faltava un tros de comentari... Us admiro molt, la paciència i la constància... Endavant investigadora!!!

      Elimina
    2. És una feina de formiga però molt interessant que et porta a racons inesperats.

      Elimina
  4. A mi m'agradaria de saber dels que m'han precedit. Només tinc coneixement fins a l'àvia de la meva mare, i el padrí del meu pare. Sé que l'àvia de la meva mare la van casar per la força, per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrera de cada nom hi ha tota una història. Jo només ser les poques coses que diuen els papers però tot plegat és prou interessant.

      Elimina
  5. Justament venia a dir-te el que t'ha posat Carme Rosanas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'agafa interès fent-t'ho, és qüestió de posar-s'hi.

      Elimina
  6. Quina casualitat, jo ja fa temps que també em vaig dedicar a investigar, els meus avantpassats...Però arriba un moment que no pots tirar més enrere, perquè del registre civil només n'hi ha constància a partir del 1850, més o menys i si vas per la banda eclesiàstica i també alguns ajuntaments, per la guerra es van cremar molts documents...Jo m'ho vaig passar molt bé, els documents que vaig aconseguir els tinc guardats, em sembla que d'alguna branca vaig arribar fins els "Tatarabuelos". És una cosa que requereix temps, remenar molta paperassa i, sobretot, paciència!
    Bona tarda, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cal paciència i anar fent de mica en mica. També m'ha passat que algunes branques es perden perquè ja no hi ha registres. Ja he acabat tots els registres civils i només em queden els de l'Església.
      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina