Pla de Llerona
Sigues per tu mateix escuma, vela i rem.
En un bany absolut de saba fugissera,
roure bellugadís de l'un a l'altre extrem,
recorda tot l'estiu l'aire de primavera.
Josep-Sebastià Pons (1886-1962)
El roure de Serrabona (fragment)
El roure i el camps de colza, quina imatge més bonica! I el poema també m'agrada molt, l'últim vers és preciós.
ResponEliminaEls roures renoven les seves fulles amb un verd jove i radiant. El verd lliga amb el groc de la colza.
EliminaGràcies, Carme.
Tan vell com deu ser i tan bonic. Una imatge preciosa. També els versos.
ResponEliminaUn arbre madur i fort que s'erigeix damunt la plana.
EliminaJosep-Sebastià Pons és un poeta per descobrir i conèixer.
El roure és un dels meus arbres preferits, marca molt bé totes les estacions...Aquest és preciós, sembla que té molts anys, si en deu haver sentit i vist d'històries de gent aclofada als seus peus!
ResponEliminaPetonets, Consol.
Davant de casa tinc un roure antic i majestuós digne de ser admirat.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Quin arbre tan majestuós, quina plana encantadora!
ResponEliminaM'agraden el poemes de Pons, és un complement molt ben trobat a la magnífica imatge, Consol.
Glòria, tu ets una experta en trobar imatges per a un poema. En aquest cas tenia una imatge i he buscat un poema. Conec poc a Pons i aquest poema m'ha despertat el meu interès per ell.
EliminaUn roure esplèndid. El poeta no elconec gaire, ho hauré d'esmenar.
ResponEliminaSí, que bé que ens quedin poetes per descobrir.
Eliminafort com un roure bell com el poema
ResponEliminaFort i bell, grans dons pel roure i el poema.
EliminaUna migdiada sota la seva ombra. Fresca com les seves fulles, forta com els seus somnis.
ResponEliminaUn somnis amb l'aire de primavera.
Elimina