13 de maig del 2016

Colors, línies i volums

Des de Marata mirant el Montseny

Un paisatge construït amb línies ondulades i arrodonides; amb tons diversos de verd, blau i blanc, tenyit lleugerament pel vermell terròs. Uns volums endreçats, clarament definits, que diferencien bé el conreu, el bosc, la muntanya i el cel ple de núvols. Aquest és el meu paisatge. 

14 comentaris:

  1. Consol, abans de llegir el redactat que has fet he pensat exactament el que dius. Els diferents termes del paisatge, tan ben captats en aquesta fotografia.
    Si fossin decorats, els tramoies els anirien penjant distanciats per fer la impressió de llunyania. I encara podrien afegir l'herba del primer terme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em falta l'herba de primer pla o una figura singular una mica més enllà. És cert, podria ser un decorat, un paisatge per narrar una història.

      Elimina
  2. "Una mica de tot" seria un títol bo per aquesta preciosa imatge.
    Colors, formes, llum i ombres. M'agrada!
    Aferradetes i bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica de tot que no ens falti mai de res com en les bones dietes mediterrànies.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  3. Jo no sé si em posaria a fer la descripció tu l'has feta molt bé...Em passaria una bona estona admirant-lo i diria que vius un un paisatge fantàstic...Tens molta sort!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vaig viure durant molts anys i, com passa amb les cases, forma part dels meus records, dels meus espais. Visc a prop i hi vaig a passejar. Té una vista esplèndida del Montseny.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  4. Sí ets molt afortunada de viure en aquest paisatge. És net i endreçat i preciós i equilibrat... He de ser bo per la salut per força!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a prop de casa i té molts camins on és un gust passejar i contemplar l'entorn. La bellesa ens reconforta.

      Elimina
  5. Aquestes terres ondulades dominades pel verd, de vegades empobrit, i aquestes muntanyes domindas per les ombres dels núvols em fan evocar la meva terra. Quan veig aquests paisatges m'emociono.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paisatges que emocionen perquè són bells i són nostres. Gràcies, Alfonso.

      Elimina
  6. doncs és preciós i ben dibuixat el paisatge , que la natura imita l'art com deia el Wilde

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura com l'art ens emociona quan té ànima i ens arriba al cor.
      Rera les teves paraules, sempre un pensament, Elfreelang.

      Elimina
  7. Diuen que la bellesa d'un paisatge és la meitat en ell i la meitat en aquell que l'observa. Aquesta foto i les teves paraules són una delícia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tens raó, el valor de bellesa és un atribut que el fa qui ho contempla. Gràcies, Helena.

      Elimina