Jove decadent, 1899. Ramon Casas, Museu del Monestir de Montserrat
Emma no va tenir esma d'arribar fins a la seva cambra. Amb la llibreta a la mà, es va deixar caure al sofà, cansada, trista, malenconiosa, fastiguejada de tothom i de si mateixa. Era en va que havia ballat durant tota la nit amb els joves més ben plantats i més cobejats del tot París. Era en va que amb les amigues havia rigut i xiuxiuejat a cau d'orella tot de xafarderies malintencionades. Com va dir el poeta: vanitat de vanitats, tot és pura vanitat.
Què hauria donat per una mirada de reconeixement, de desig... de Frederic, el seu cotxer. No en tenia prou amb el seu somriure amable i respectuós, amb el seu posat tímid i un xic poruc. A Emma li tenia el cor robat des que per atzar va trobar una llibreta seva on escrivia poemes d'amor. Els havia llegit mil i una vegades. Aquella llibreta vella i gastada era el seu tresor més preuat.
La meva aportació a Relats conjunts
Preciós relat. M'agrada. Pobra Emma, presonera del seu món!
ResponEliminaDesitjant un món que no era el seu i que no podia abastar.
EliminaNo ho sap, però potser és ella mateixa qui ha inspirat els poemes d'amor de la llibreta d'en Frederic.
ResponEliminaCom que és tan tímid no gosa ni tan sols mirar-la de fit a fit.
Qui sap, bé podria ser. Cals ser un xic agosarat en la vida.
Elimina
ResponEliminaLa teva entrada il·lustra bé la imatge d'una Emma a la recerca de l'amor. És com una pintura impressionista plena de matisos.
Abraçades, des de El Far.
Estem a la fi del segle i alguna cosa ha de morir i una altra a de renéixer. Els impressionistes van saber captar molt bé les emocions.
EliminaAbraçades, Jordi.
A aquesta noia se li pot aplicar allò de "los ricos también lloran", ho té tot, menys el que ella desitja amb tot el cor...Potser algun dia ell se n'adonarà o ella s'atrevirà, perquè no?
ResponEliminaPetonets, Consol.
Sí, sembla una típica història dels de "abaix" i els de "dalt". Qui sap com acabarà la història.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Oh!! És preciós!! M'ha agradat molt!
ResponEliminaPerò bé... jo li diria que no patís! mare meva!... que es deixi de convencionalismes i parli amb el seu cotxer. Què més dóna si són de móns diferents. L'amor ha de triomfar si és sincer! :-))
*******
Per cert... si em permets l'incís, la frase "vanitas vanitatum, et omnia vanitas (vanitat de vanitats, i tot és vanitat)" és una cita bíblica, del llibre de l'Eclesiastès. Clar que la Bíblia també és, moltes vegades, poesia ;-))
M'agrada la idea que l'amor ha de triomfar, encara que sovint la realitat la contradiu, hem de desitjar-la i fins i tot fer-la possible.
EliminaGràcies per la teva referència bíblica la qual desconeixia. De fet, jo coneixia que Shakespeare en va parlar però, com molt bé dius, la font podia ser extreta de la Bíblia. I, tens raó que la Bíblia permet una lectura també poètica.
Ai, aquests amors que fan patir, com turmenten!
ResponEliminaPer què sovint desitgem allò que no ens és permès? Per què serà?
EliminaUn petit tresor entre les mans, però ella desitja un tresor més gran i més coratge.
ResponEliminaAferradetes!
El quadern està bé però no és suficient, li caldrà coratge per acomplir el seu desig.
EliminaAferradetes, sa lluna.
valor i que li torni amb algunes correccions a mode de suggeriments.
ResponEliminaÉs una bona idea per iniciar una aproximació, un intercanvi, un trobar-se de cara a cara.
EliminaQue passe pàgina i se'n busque un altre!!
ResponEliminaTambé. Mentrestant pot comprar llibres de poesia i decobrir nous poetes.
EliminaAquesta Emma s'inspira en Flaubert o va per lliure?
ResponEliminaVa per lliure, és innocent, pobreta.
EliminaJa ho sabem que les aparences enganyen. Ens volem fer passar per aquells que ho passen millor, però per dins cadascú és un món. Les afliccions ens vénen de les bandes més insospitades.
ResponElimina