Realment no n'hi ha cap de repetida, de posta de sol, per això val la pena que cada dia dediquem una estoneta a contemplar-la...Aquesta teva és gairebé d'or blanc! Petonets, Consol.
Aquest fràgil horitzó de cada tarda, sempre igual, sempre diferent, sempre indescriptible. Una imatge val més que mil paraules, i si és de tanta bellesa com la teva fotografia té un valor afegit. Gràcies, per compartir bellesa, Consol!
Buscava un poema per aquesta imatge i em va agrada molt "el fràgil horitzó de cada tarda" de Francesc Barata. M'agrada la seva manera sintètica de dir les coses.
Una tarda que no veurem mai més, però que ens deixa el record de la seva llum.
ResponEliminaSer efímer és el seu valor i ens alerta per estar atents.
EliminaEl sol esquitxa més que mai d'or a la tarda.
ResponEliminaEn fràgil harmonia entre el blanc i el negre.
EliminaRealment no n'hi ha cap de repetida, de posta de sol, per això val la pena que cada dia dediquem una estoneta a contemplar-la...Aquesta teva és gairebé d'or blanc!
ResponEliminaPetonets, Consol.
En el fràgil horitzó de cada tarda.
EliminaBona setmana, M. Roser.
Aquest fràgil horitzó de cada tarda, sempre igual, sempre diferent, sempre indescriptible.
ResponEliminaUna imatge val més que mil paraules, i si és de tanta bellesa com la teva fotografia té un valor afegit.
Gràcies, per compartir bellesa, Consol!
Crec que contemplar quelcom bell alimenta el nostre esperit i ens conforta. No et sembla?
EliminaGràcies a tu per les teves paraules, Glòria
Una de les moltes coses que em sedueix del teu blog, és aquest acord quasi perfecte entre imatge i text... És preciós...
ResponEliminaBuscava un poema per aquesta imatge i em va agrada molt "el fràgil horitzó de cada tarda" de Francesc Barata. M'agrada la seva manera sintètica de dir les coses.
Elimina