Són arbres que tenen molts anys i el temps els ha omplert de coses. Empolainats pels fongs i amb garlandes d'heura, es mantenen ferms. No els fa por l'hivern, ni quedar-se sense fulles, ells dos es fan companyia.
Si podessin parlar, si ens n'explicarien d'històries...Es veuen forts i ben arrelats a la terra, esperem que l'heura no els malmeti... Petonets, Consol.
l'escalf de la companyia de tants anys
ResponElimina... per combatre el fred del cos i l'ànima.
EliminaValents, potents, forts... Plens de vida i d història...
ResponEliminaI la foto preciosa
Gràcies, Carme.
EliminaSe saben que es tenen l'un a l'altre.
ResponEliminaSón germans.
Són bessons.
Són amants...
O veïns de bosc que es fan companyia.
EliminaM'agrada com destaques la força d'aquest dos arbres imponents. Bonica imatge, per altra banda.
ResponEliminaVicent
Són forts i no els fa res que altres visquin damunt seu.
EliminaSi podessin parlar, si ens n'explicarien d'històries...Es veuen forts i ben arrelats a la terra, esperem que l'heura no els malmeti...
ResponEliminaPetonets, Consol.
No s'atrevirà, l'heura! Són forts.
EliminaPoden tenir segles. Imposen.
ResponEliminaPodria ser que tinguessin cent anys.
EliminaQuina por han de tenir, si ja ho han vist tot i estan junts. La imatge és preciosa.
ResponEliminaSí, Loreto, la por s'esvaeix quan ens hi enfrontem i aquests arbres són molt viscuts.
ResponEliminaLa bellesa de la vellesa.
ResponEliminaLa vellesa és bella, només cal saber-la veure.
EliminaUlls d'Amor per saber mirar, veure, entendre i compendre la seva Gran Finalitat!!!
ResponEliminaGràcies.
La naturalesa segueix el seu curs, inexorable.
Elimina