8 d’octubre del 2015

Nenúfar

Nenúfar blanc

Els antics associaven els nenúfars amb la puresa de cor. Avui els ecologistes els atorguen grans propietats per conservar i regenerar les aigües. A mi em transporten al Danubi en el seu pas per Romania, a prop del Mar Negre: damunt d'una barca ens fèiem pas entre els estrets canals deixats enmig d'immensos prats de nenúfars. 

13 comentaris:

  1. Jo no recordo en quin viatge...(crec que un llac interior Eslovè), però em vaig banyar entre nenúfars. Extraordinària sensació tot i el neguit de qui pot habitar entre aquesta flora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes catifes de nenúfers són inquietants perquè amaguen què hi ha en el fons.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Suspeses a l'aigua, naveguen plàcides.

      Elimina
  3. A mi m'agraden els nenúfars de Monet. Entre el fons de l'aigua i la seva superfície, em fan pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són inquietants malgrat una aparença esplèndida.

      Elimina
  4. Són una flor preciosa, deu ser per estar sempre amb els peus en remull...M'imagino algunes granotetes saltant entre les fulles i les flors...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, a aquesta li falta la granota.

      Elimina
  5. Bellíssim!
    Ara, jo mai em banyaria entre ells. Em faria angunia...i por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són aigües ocupades, domini dels nenúfers i s'imposa la quietud.

      Elimina
  6. A mi em fan pensar en un llibre "L'espuma dels dies" de Boris Vian. Allà no eren gaire bona compnayia, però són macos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec el llibre però segurament són un bon escenari per a un relat inquietant.

      Elimina