És bellíssim aquest lleu reflex en l'aigua!
I "la lleu seguretat" un oxymoron molt bo.
Gràcies, Helena. Una imatge i un poema units pels lligams invisibles de la llum.
La llum de l'alba reflectint-se sobre les ones...Preciós! el poema i la foto!Petonets.
Molt amable, M. Roser. La llum, el principi de tot.
Tenim la seguretat de la llum tan assumida que ni se m'acut pensar què podria no haver-n'hi. Lleu seguretat... És preciós.
Una lleu seguretat és tot els que ens fa falta.
Quina gran certesa la d'aquests versos de Garriga… La llum del dia, encara que sigui tènue, sempre ens consola una mica.Una foto, Consol, que surt del tòpic cercant la bellesa en la suavitat d'una llum gairebé trista.
La llum blanca potser és poc espectacular però té una bellesa profunda.
Que la foscor no ens faci por, després de gaudir d'aquesta albada.
Rebrem bé la foscor amb l'esperança d'una nova albada.
Ja m'agrada aquesta seguretat, encara que sigui lleu. Tan la foto com el poema són preciosos.
Gràcies, Loreto. Amb poc en tenim prou, no ens tornéssim pretensiosos ara.
intensa, se'ns clava aquesta llum
Talment com una carícia.
Albada serena, la llum s'anuncia guspirejant en l'aigua.
Molt bonic, amb les paraules i la imatge has fet un nou poema.
L'alba sempre m'arrecera des del Far com si fos una simfònica obertura de la creació.Abraçades, des de El Far.
L'alba s'obre pas suaument i decidida per donar-nos l'escalf del nou dia.Bon diumenge, Jordi.
Excel·lent connexió entre imatge i text. Bellesa.Vicent
Gràcies, Vicent.
És bellíssim aquest lleu reflex en l'aigua!
ResponEliminaI "la lleu seguretat" un oxymoron molt bo.
ResponEliminaGràcies, Helena. Una imatge i un poema units pels lligams invisibles de la llum.
EliminaLa llum de l'alba reflectint-se sobre les ones...Preciós! el poema i la foto!
ResponEliminaPetonets.
Molt amable, M. Roser. La llum, el principi de tot.
EliminaTenim la seguretat de la llum tan assumida que ni se m'acut pensar què podria no haver-n'hi. Lleu seguretat... És preciós.
ResponEliminaUna lleu seguretat és tot els que ens fa falta.
EliminaQuina gran certesa la d'aquests versos de Garriga… La llum del dia, encara que sigui tènue, sempre ens consola una mica.
ResponEliminaUna foto, Consol, que surt del tòpic cercant la bellesa en la suavitat d'una llum gairebé trista.
La llum blanca potser és poc espectacular però té una bellesa profunda.
EliminaQue la foscor no ens faci por, després de gaudir d'aquesta albada.
ResponEliminaRebrem bé la foscor amb l'esperança d'una nova albada.
EliminaJa m'agrada aquesta seguretat, encara que sigui lleu. Tan la foto com el poema són preciosos.
ResponEliminaGràcies, Loreto. Amb poc en tenim prou, no ens tornéssim pretensiosos ara.
Eliminaintensa, se'ns clava aquesta llum
ResponEliminaTalment com una carícia.
EliminaAlbada serena, la llum s'anuncia guspirejant en l'aigua.
ResponEliminaMolt bonic, amb les paraules i la imatge has fet un nou poema.
Elimina
ResponEliminaL'alba sempre m'arrecera des del Far com si fos una simfònica obertura de la creació.
Abraçades, des de El Far.
L'alba s'obre pas suaument i decidida per donar-nos l'escalf del nou dia.
EliminaBon diumenge, Jordi.
Excel·lent connexió entre imatge i text. Bellesa.
ResponEliminaVicent
Gràcies, Vicent.
Elimina