De vetusta porta, la força.
La força de les arrels que suren amb el pas del temps.
Són versos antics.
Amb una mirada renovada.
si ens desvetllés els secrets que ha guardat el vell forrallat
veuríem que la veu i el crit amaguen un silenci pregon.
Pedra i fusta amb tota la bellesa de la seva nuesa.
Pedra i arbre retornen a la seva deu.
A mi m'agrada molt el que és vell i envelleix bé.
Ho dius bé, saber envellir és un do.
Una porta molt autèntica...Segur que ha vist entrar i sortir moltes vides , cadascuna amb la seva particular història...Bon vespre Consol.
Cadascú amb els seus anhels i les seves renúncies.
I a mi que m'agraden més aquestes que les noves. ;)
És que tens ànima d'artista, sa lluna. Aferradetes.
De vetusta porta, la força.
ResponEliminaLa força de les arrels que suren amb el pas del temps.
EliminaSón versos antics.
ResponEliminaAmb una mirada renovada.
Eliminasi ens desvetllés els secrets que ha guardat el vell forrallat
ResponEliminaveuríem que la veu i el crit amaguen un silenci pregon.
EliminaPedra i fusta amb tota la bellesa de la seva nuesa.
ResponEliminaPedra i arbre retornen a la seva deu.
EliminaA mi m'agrada molt el que és vell i envelleix bé.
ResponEliminaHo dius bé, saber envellir és un do.
EliminaUna porta molt autèntica...Segur que ha vist entrar i sortir moltes vides , cadascuna amb la seva particular història...
ResponEliminaBon vespre Consol.
Cadascú amb els seus anhels i les seves renúncies.
EliminaI a mi que m'agraden més aquestes que les noves. ;)
ResponEliminaÉs que tens ànima d'artista, sa lluna.
EliminaAferradetes.