24 de juny del 2015

Perquè és nit de Sant Joan


Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles. 

Tomàs Garcés
Cançó de la nit de Sant Joan (fragment)
Àlbums:

12 comentaris:

  1. Helena Bonals24/6/15 11:58

    Comparar la flama amb un doll d'aigua fresca, a banda de ser una paradoxa, és molt bona imatge. És fascinant d'observar les flames.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol25/6/15 8:53

      Les flames hipnotitzen, és una atracció que s'assembla a les onades del mar que t'atrauen irremeiablement.

      Elimina
  2. Carme Rosanas24/6/15 14:27

    El foc i el poema i la nit màgica... quina foto més bonica del foc, Consol! Dóna ben bé la idea del foc: destruir i fer net...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol25/6/15 8:55

      Destruir, fer net i poder renéixer de nou.

      Elimina
  3. August G. i Orri24/6/15 15:16

    Garcés sempre és garantia d'una poesia directa, senzilla però treballada, musical i amb una tendresa especial… Ahir a un nen de dos anyets i mig intentava explicar-li perquè alguns petards es diuen "fonts", talment la font d'aigua del poema, però feta de foc. Va encendre la seva primera bengala, i es quedava embadocat mirant els "dibuixos" de les espurnes, com si fossin una mena d'estrella de neu… tornem amb les comparances…

    Una foto esplèndida, que permet veure els matisos d'allò que el foc va cremant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol25/6/15 8:57

      Gràcies August per les teves paraules. A mi també em passa, em quedo embadalida mirant les filigranes de les espurnes que s'enfilen damunt del foc. Imatges màgiques i fugisseres.

      Elimina
  4. M. Roser24/6/15 18:56

    Aquest poema tan preciós si que el coneixia...Amb l'olor de la ginesta i la cançó de les flames, la nit és la més màgica de l'any. Agafarem la mà que tenim a la vora i saltarem la foguera que crema les coses negatives...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol25/6/15 9:00

      No saltaré les flames perquè sóc de mena poruga però cremaré al foc algunes de les coses que fan malviure.

      Elimina
  5. sa lluna24/6/15 22:30

    Una foto fantàstica d'aquest foc que ho crema tot.

    Aferradetes amb noves energies! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol25/6/15 9:04

      És la nostra oportunitat per desprendre'ns de tot allò que ens sobra i pesa.
      Aferradetes estiuenques.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog28/6/15 2:06

    Un foc purificador el de Sant Joan. Cremem coses velles, coses que fan nosa i encarem l'estiu lleugers d'equipatge.
    M'agrada la poesia de Tomàs Garcés. I la foto magnífica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol28/6/15 7:30

      Gràcies, Glòria. Anar lleugers d'equipatge és la millor manera d'anar pel món.
      És un poema entranyable.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)